Els Clubs són dels socis

Reflexions sorgides arran de l’intent del PP d’ “okupar” un club de futbol.

Primera reflxió: Els clubs són dels socis.

De l’embolic de la setmana ( un culebrot amb tots les de la llei) amb l’intent “d’OPA hostil” al club de futbol de Rocafonda per part del PP, d’un empresari aventurer i d’algun tècnic, ens vull destacar algunes coses.

Comencem per la primera ( en següents posts reflexionarem sobre altres, igualment d’interessants):

Els clubs són dels socis. Això que és obvi, sembla que no ho té ningú present.

Els clubs són dels seus socis. No són dels tècnics ( que han de saber quin lloc ocupen: manen en el camp i executen el programa que la junta i l’assemblea els mana); no són dels empresaris aventurers que van de flor en flor en busca de fortuna (???). Que volen ajudar? Perfecte, però que tinguin clar que posar diners ( acció molt lloable) no vol dir automàticament manar ( si es pensen això és que no en tenen ni idea del sistema esportiu d’aquest país); els clubs tampoc han de ser dels aventurares polítics que els volen utilitzar per fins no esportius ( en aquest cas, com fa descaradament Paulino Mojedano... o potser busca una sortida personal??? Vés a saber... és tant poc clar aquest senyor...em sembla que ni els seus saben què vol...); ha de quedar molt clar que els clubs no són ni han de ser dels partits polítics (faltaria més!! De cap color polític! Ni dels meus!!! Esport i política junts? No, gràcies!); i també cal dir ben fort que els clubs no són dels ajuntaments ( a veure si això queda clar d’una vegada: “portar el nom de la ciutat” no vol dir que siguin de l’ajuntament i que aquest hagi de pagar el seu deute!); i per últim, i molt important, ha de quedar també clar que els clubs no són dels pares i mares que paguen per un serveis concrets.

De qui són els clubs? Dels seus socis! I així és com ha de ser.

Per tant, si es reuneixen tres persones i decideixen tirar pel dret i anunciar un projecte de club que no s’ha presentat enlloc, que no s’ha aprovat en cap junta o assemblea, ni té el permís de la federació, ni té el permís de l’Institut d’Esports per utilitzar una instal•lació, que “passa” de la resta de clubs de la ciutat i a sobre que està “apadrinat” per un partit polític, doncs si això succeeix com ha succeït, aquest regidor surt a la palestra i recorda a tothom quines són les regles de joc democràtiques i del sistema esportiu català, on el club és el pal de paller, i on la politica no “okupa” el món de l’esport.

Que quedi clar, doncs, que qui tingui un bon projecte i un bon mecenes, que ho presenti a la junta corresponent i que aquesta i la assembla decideixin democràticament el seu futur. Però els clubs no es compren.

P.S. Per cert, senyor Mojedano, i és clar que un servidor sabia que hi havia reunions. Evidentment. És la meva feina saber què es cou a Mataró. Però el que no sabia un servidor ( perquè se li va ocultar premeditadament com a tothom) és que quatre havien decidit tirar pel dret sense l’aprovació de la junta. D’això se’n diu democràcia! Quin model el seu!!