Política a la Ciutat

Tot preguntant pel Shakespeare.

2011-09-07T18:36:00.005+02:00

Demà dijous dia 8 de setembre tenim Ple municipal. I preguntaré pel Festival Shakespeare.

No és que m'agradari fer-me pesat, és que serà el primer cop que en podrem parlar en un espai polític ( no s'ha convocat el consell de l'IMAC per parlar-ne, ni ha anat a cap Imformativa) i podrem preguntar perquè per decret i sense diàleg ni informació es va decidir suspendre el festival 10 dies abans del seu inici...

Si cliqueu aqui hi podreu llegir la pregunta sencera.

Crònica ràpida del Ple de cartipàs: Mora dóna a PXC la clau de la ciutat.

2011-07-15T01:03:00.006+02:00

Avui en el primer Ple s’ha visualitzat la foto del que serà aquest mandat.
La governabilitat de la ciutat en la corda fluixa perquè Joan Mora és incapaç de dialogar i pactar.

Ha optat per tenir com a socis a el PP i a… PXC!! Acords fets a les fosques, sense haver-se explicat i sense programa de govern…

“L’aperitiu”

Comença el Ple.

El govern no sap si la Junta General ( el ple) ha d’aprovar el nomenament del president de les empreses publiques o no. Després de mols anys d’oposició i de tenir un exercit d’advocats ningú s’havia mirat els estatuts ( no sé, no sé...). Així es prepara una cosa tant important com el Ple? El secretari fa la consulta i en dos minuts confirma el que diuen els estatuts: el president l’aprova les Juntes generals ( el Ple). Comencem bé.

“La declaració d’amor”

S’aproven les propostes de presidents proposades per CiU. Amb el suport del PP ( un representant del PP assumeix la presidència d’Aigües de Mataró) i de.. PXC!!

Es visualitza el “tripartit del canvi”: CiU+PP+PXC.

El portaveu del PP, José Manuel López, agraeix a l’alcalde Mora “ l’oportunitat que ens ha donat”.

La portaveu de PXC, Mònica Lora, explica que “ votarem SI perquè en Mora s’ha compromès a tirar endavant algunes de les nostres propostes i a estudiar-ne unes altres”.

Bé. Fora màscares. Això és el que hi ha.

“L’enredu”

Votacions de nombraments de càrrecs de confiança: el gerent i un comissari polític ( ui perdó! un responsable de relacions institucionals). De repent Mora ( maneres de fer) no dona la paraula a la portaveu de PXC ( que alguna cosa volia matisar sobre aquest punt) i passa directament a les votacions. Ella, emprenyada, li retreu: “ Mora, per telèfon havíem quedat una altre cosa!”.

Vaja, vaja. Per telèfon? Havien quedat? Què?

Així que CiU va amb el PP i amb PXC. Però a canvi de què??? No ho sabem. Volem saber!!

Volem claredat i transparència. Democràcia. És molt demanar? ( potser pels neoliberals de CiU de nova fornada potser sí...).

“Desenllaç”

Mònica Lora ( PXC) s’enfada amb Mora i vota en contra del que havien acordat. El govern perd aquesta votació contra pronòstic. Per un “desaire”. Això anirà sempre així? Tant poc seriós? Amb tant poca responsabilitat en els moments què estem passant?... “ Hay alguién más?”

La realitat.

Tenim un govern molt fràgil i Mora ha optat per pactar amb PXC i el PP. Si guanya és perquè té els vots de PXC. Si perd és perquè els ha deixat de tenir. Aritmètica i partidisme abans que la ciutat i responsabilitat. Al revés del que nosaltres proposem.

Mora ha posat la governabilitat de la ciutat a mans de PXC.

Comencem bé.

Aquest és el nou govern de Mataró i els seus socis.

Quin canvi!

P.S. per cert, “numerus clausus” per entrar de públic al saló de Plens. Suposo que ara ja no veurem tantes pancartes ni aldarulls. Coincidències? I CiU dirà que amb ells no hi ha conflictes... resultats d’un altre acord amb PXC???

Senyor Mora, jo vull ser ciutadà!!!

2011-06-22T14:37:00.033+02:00

Esmaperdut i garratibat m'he quedat quan he vist les declaracions de l'alcalde Mora al Capgros.com dient que "s'ha de tractar al ciutadà com un client"!!!!

Que no senyor alcalde, que jo vull que em tracti com un ciutadà!! Que ens ha costat molt guanyar-nos aquest dret en aquest país i ara no tirarem enrera, oi? Retallades polítiques?

Per l'Enciclopèdia Catalana un client i un ciutadà són coses ben diferents:

S'entén per client: " a l'antiga roma era una persona lliure sota la protecció d'un patrici al qual era jurídicament lligat i a qui devia respecte i ajut durant les eleccions",

i un ciutadà: " a Atenes i a Roma, el membre de la comunitat política constituïda per la ciutat".

Ja veu quina gran diferència moral, legal i política hi ha entre els dos conceptes. I jo em quedo amb el de ciutadà!

Jo no vull ser client de la meva ciutat, vull ser ciutadà.

Vull ser ciutadà perquè un client no mana en l'empresa. Només es beneficia d'uns serveis o d'uns productes pels quals paga. No és ni accionista ni soci. No té ni veu ni vot. Avui li ofereixen X com demà el poden incitar a demandar Y ( gran poder el del màrketing!).

Vull ser ciutadà perquè crec que un Ajuntament és molt més que una empresa de serveis. Per començar, i a diferència d'una empresa, de l'Ajuntament tots els ciutadans en som accionistes o socis. L'Ajuntament és on hi ha els representants que jo he escollit perquè governin per delegació allò que ens és comú! L'Ajuntament ha de governar interessos comuns més enllà de propiciar serveis a particulars.

Vull ser ciutadà i no client perquè entenc que si l'Ajuntament no és una empresa de serveis, l'alcalde no és un CEO. És molt més que això. És un governant d'una societat civil rica, dinàmica, complexa i lliure. Un ciutadà al servei dels seus iguals.

Vull ser ciutadà perquè la ciutat és més que un club de consumidors. La ciutat, els ciutadans i les ciutadanes i la societat civil són el pal de paller de Mataró i d'aquest país. i el que vull es reforçar-ho no pas debilitar-ho!

I vull ser ciutadà perquè jo a diferència de vostè sí crec en la POLÍTICA i en el govern. És més, reclamo el paper de la política! Ja entenc que la seva ideologia el porta a primar la gestió i a posar en dubte la política, tot fent creure que la política és l'esma dels pecats, que la gestió és una cosa neutra i que el que calen són bons professionals que s'equiparin als polítics, i que aquests han de tenir un paper "decoratiu" (com he sentit dir a alguns regidors del nou govern...). Per cert, aquests tècnics professionals que s'equiparen als polítics, qui els ha escollit? a qui representen? quin poder democràtic els controla? Si vol una democràcia de qualitat ha de donar una resposta clara a aquestes preguntes i només els polítics pasen l'examen.

Així que permeti'm explicar-li que la bona gestió, i la gestió bona (l'eficaç i l'eficient), està al servei de la política, que és on es marquen els objectius de la ciutat en funció de les majories i del debat plural, que és on hi ha un control democràtic i públic sobre les decisions del govern i, en definitiva, la política és l'espai on tots els ciutadans ens hi trobem, el comú.

Senyor Mora, jo no vull ser client, jo sóc un ciutadà.

Baron 2011 Compromís amb Mataró: L'ESPORT

2011-05-12T18:21:00.002+02:00

L’esport és un element clau que pot i ha de devenir estratègic en alguna de les seves dimensions: ha de ser estratègic per la salut; estratègic per la qualitat de vida; estratègic per la cohesió social; i també pot ser estratègic per l’economia de la ciutat i la seva promoció.

Potenciar les dimensions inherents a l’esport és obrir una porta cap a noves oportunitats esportives, socials i econòmiques.

Mataró ha de ser una oportunitat per l’esport. L’esport ha de ser una oportunitat per Mataró.

Cal avançar junt amb els clubs i les entitats cap a un model esportiu local destacat per,

•la participació i l’excel•lència,
•la qualitat dels projectes esportius,
•el protagonisme i la fortalesa dels clubs i les entitats,
•treball conjunt administració pública, entitats esportives, privats ipatrocinadors,
•el increment de la pràctica esportiva a la majoria de la població,
•explotar les dimensions de l’esport, sobretot aquelles més estratègiques ( les dimensions socials i econòmica),
•acabar de configurar una bona xarxa d’instal•lacions.

Un model que modernitzi l’esport de Mataró, que busqui l’excel•lència i el faci més competitiu esportivament, que promocioni i retingui el talent, que sigui fort socialment, generador econòmic i que inciti a una pràctica majoritària, elements que l’han de situar en el camí d’oportunitats del Segle XXI i que convertir-lo en un referent de país.

Els objectius generals del projecte del PSC:

• Esport per tothom. Increment de la pràctica esportiva. Objectiu: Més del 51% de la població practiqui algun tipus d’esport.
• L’Esport com una locomotora econòmica i un element estratègic.
• Xarxa d’instal•lacions. noves i posades al dia.
• Clubs forts.
• L’esport com un dels motors identitaris de Mataró.

Per tot això, proposem:

Esport per a tothom. L’esperit d’una ciutat democràtica, moderna i amb qualitat de vida ha de ser fomentar l’esport per a tothom, en igualtat de condicions i en les millors instal•lacions. Per tot això volem una ciutat amb una potent oferta esportiva i que tothom hi trobi la seva.

L’objectiu és aconseguir que més del 51% de la població faci esport. Federat, escolar, de lleure, salut, gent gran, universitaris, discapacitats...

Esport escolar

 Revisar i posar al dia la competició de Jocs Escolars de Mataró juntament amb les escoles, AMPA’s, clubs, associacions esportives i altres entitats interessades, amb l’objectiu de configurar una oferta esportiva de qualitat i interessant (més diversificada, divertida, econòmica i de qualitat). I ampliar-los a Secundària treballant conjuntament amb el Consell Esportiu del Maresme.

Esport de lleure i de salut

 Mantenir i seguir desenvolupant el Programa PAFES (receptar esport i crear hàbits esportius a qui no en té) i ampliar l’oferta d’esport dirigit per a la gent gran.

 Ampliar el nombre de circuits de lleure: volem aconseguir un nou circuit que voregi tota la ciutat.

 Promocionar noves proves esportives populars: la Mataró-Granollers.

 Fomentar les competicions esportives de lleure en les instal•lacions esportives municipals i a les platges de Mataró.

 Promocionar una nova competició de futbol de lleure: la Copa Mataró, una competició “open” amb els equips de futbol 11 (federats o no) que hi vulguin participar.

Esport com a locomotora econòmica. L’Esport ha de ser un element clau en la promoció de la ciutat.

 Aconseguir el certificat de Ciutat de Turisme Esportiu de la Generalitat.

 Desenvolupar el projecte “Mataró, ciutat d’estades esportives”. Treballar conjuntament amb clubs, entitats, empreses i el sector hostaler per generar una molt bona oferta d’estades esportives on a més de les activitats esportives pròpiament dites es pot oferir ciutat, bones instal•lacions, front marítim i Barcelona.

 Treballar el concepte “Mataró ciutat de campionats i d’esdeveniments esportius populars”. Definir conjuntament amb la resta d’agents esportius de la ciutat i amb un calendari potent anual d’esdeveniments esportius de primer nivell, siguin de competició federada o de lleure.

Clubs Forts. Sense clubs forts no hi ha esport. En aquest país i en aquesta ciutat, l’esport ha d’estar en mans dels clubs i de les entitats, els vertaders protagonistes. I els clubs han de tenir projectes esportius i socials sòlids, que no siguin flor d’un dia, que toquin de peus a terra i que estiguin em mans de socis i juntes escollides democràticament. Clubs forts i democràtics, allunyats d’aventures esportives que acaben sempre malament i que amb el seu final deixen com terra erma la tasca esportiva feta amb anterioritat.

Per això, cal treballar en la línia de:

 Ajudar als clubs a captar més socis. L’IE juntament amb els clubs desenvoluparà campanyes fer a promoure la captació de nous socis i sòcies.

 Cercar noves fórmules de finançament de l’Esport federat i posar-les al servei dels clubs. La campanya Junts per l’Esport de Mataró n’és un exemple.

 Dissenyar una nova manera de distribuir els recursos públics. Un nou sistema de subvencions basades en la Qualitat, del projecte esportiu i del projecte de club.

 Potenciar els clubs compromesos amb altres clubs (per exemple per ajudar al club FEM a desenvolupar l’esport per a discapacitats) i escoles.

Altres aspectes relacionats amb l’esport federat:

 Tirar endavant el 2n Pacte de Futbol

 Desenvolupar el pla de millora del ciclisme, acordat amb els clubs de ciclisme de la ciutat i amb la creació de la Comissió de Clubs de Ciclisme.

 Estudiar la possibilitat de posar desfibril•ladors en cada instal•lació esportiva municipal.

Esport per discapacitats:

 Recolzar la tasca del Club FEM (club d’esports per a discapacitats). Instal•lacions. Volem les millors instal•lacions per abordar aquesta ciutat poliesportiva que defensem.

 Farem una nova auditoria de les instal•lacions esportives municipals i redactarem un nou Pla de Millora i Manteniment 201-2015 amb el seu calendari d’execució i pressupost anual.

 Realitzar el Pla Director Circuit de Cross. el Circuit s’ha convertit en un dels espais esportius més importants de la ciutat. un lloc on s’hi fan grans esdeveniments esportius (cross, ciclocross...) i també d’altres socials i culturals.

 Realitzar el Pla Director de la Zona Turons. que ha de ser el nou espai verd, cívic i esportiu (futbol, hockey, senderisme...) del nord de la ciutat.

 Definir el projecte de cobriment de la pista poliesportiva de Cirera.

 Posar gespa al camp de Vista Alegre-Molins (segons el Pacte del Futbol 2 i si es compleixen les condicions establertes en el pacte i la situació econòmica ho permet)

 Planificar la millora de l’estadi d’atletisme (gimnàs, vestuaris, espais pels clubs).

 Projectar les instal•lacions lligades al Pla de Millora del Ciclisme: trial parc, circuit de carretera, nou velòdrom. Treballarem per fer realitat la nostra proposta de que Mataró sigui la seu del velòdrom cobert de Catalunya, amb la implicació de la Federació Catalana de Ciclisme, la Generalitat i l’Estat.

 Redactar el nou mapa del mobiliari urbà esportiu: pistes, aparells,circuits, skate...

 Construir i millorar circuits i rutes adequats per al senderisme, bicicleta i footing al medi natural (platja i muntanya) i connectar-lo amb una xarxa comarcal que permeti el coneixement i passeig per la plana agrícola i la Serralada Litoral.

Som-hi!

Baron 2011 Compromís amb Mataró: LA CULTURA

2011-05-06T12:15:00.006+02:00

Les idees per la cultura, el relat.

La cultura, central i estratègica.

Els nous temps ens porten a la necessitat de replantejar a fons la política cultural a Mataró. Cal definir un nou sentit, un nou horitzó i un nou pes de la cultura en la ciutat. Acordar com encarar els propers anys: el què i el com; nous objectius i noves formes de fer. S’han d’emprendre nous camins i liderar noves idees.

I en el centre del debat, la cultura real: la que fan i volen fer els ciutadans de Mataró. I el debat dels espais i instruments existents per fer possible la cultura real. I posar tot en això en valor: en valor cultural, en valor social, en valor econòmic, en valor formatiu i en valor de identitat.

Un camí que volem que potencií la cultura, que la faci més útil i més protagonista. Una cultura que doni respostes tangibles al benestar i també al “ben ser”. Una cultura amb més pes per a una millor societat i per a una millor ciutat.

Això vol dir posar la política cultural al dia. Enfortir-la i donar-li un pes real i objectiu. Ha de tenir uns objectius, unes accions i uns resultats. I han de ser uns objectius establerts entre tots els agents culturals, públics i privats, i amb unes accions portades a terme en concertació. I uns resultats que permetin valorar i avaluar el camí fet.

La cultura ha de tenir un paper essencial, central i estratègic. I amb més motiu en el marc actual: la cultura no ha de ser víctima de la crisi, sinó font d’oportunitats que cal aprofitar.

La Ciutat Creativa.
Mataró és una ciutat que aposta per la creativitat.

La creativitat és el procés per tenir idees originals que aportin valor. Valor de qualsevol tipus ( cultural, econòmic, científic...). Aquest valor sorgit de la creativitat és una oportunitat. Mataró ha de potenciar aquesta creativitat per a poder gaudir de noves oportunitats.

Per això cal crear entorns i recursos perquè cada un pugui trobar la inspiració necessària per desenvolupar la seva creativitat i mostrar-la.

Una creativitat popular i democràtica. De tots els ciutadans i ciutadanes. Un “fer” cultura a l’abast de tothom.

La Cultura com a factor econòmic.
La cultura generadora d’activitat econòmica. Per varis motius: per l’oferta cultural que fa la ciutat i que atrau a públics locals o forans; per les industrials culturals i de continguts que es desenvolupen relacionades amb les noves tecnologies; pel turisme cultural i patrimonial que la ciutat pot oferir a visitants. La cultura crea llocs de treball no deslocalitzables.

Els equipaments culturals.

Siguem realistes ( tot i que no podem demanar l’impossible...), en els propers anys difícilment podrem fer grans inversions. Haurem de mantenir el que tenim, treure’n el màxim suc i planificar nous projectes. Amb tot això podem fer molta feina si sabem què volem i a on volem anar.

Proposem replantejar els usos dels equipaments culturals. Els equipaments són nòduls que formen part d’una xarxa. Els equipaments són centres d’acció cultural comunitària. No han de ser bolets, han de fer xarxa cultural i xarxa de ciutat. han de complir amb la funció pel que s’han pensat. No podem destinar recursos a equipaments que compleixen a mitges o ni això. Per exemple, Germans Arenas ha de ser el centre dels creadors de Mataró i estaria molt bé que estigués relacionat amb el Museu Bassat.

L’IMAC, l’òrgan de govern de la cultura de la ciutat.

La premissa bàsica és que la cultura no l’ha de fer l’Ajuntament. La cultura la fan els artistes, els agents i les entitats culturals, les empreses i productores.

L’Ajuntament està com element de garantia de complir amb els objectius d’una cultura per tothom, com a element de suport als creadors, com a generador d’idees i d’oportunitats, com espai de debat i de concertació i com a factor de gestió eficaç i eficient.

I cal repanssar els organismes autònoms perquè puguin complir amb aquests objectius.

Així doncs tenint clar que la cultura és un bé públic de tots, que la cultura real la fa la gent i no l’Ajuntament, l’IMAC - o la forma d'organització adequada- ha de ser l’instrument i no la finalitat.

Per totes aquest idees expressades el PSC vol responsabilitzar-se de la cultura de Mataró i tirar endavant junt amb els agents culturals i institucionals de la ciutat una nova política cultural.

I per aquest motiu, el primer que farem és debatre i acordar un nou PACTE PER LA CULTURA que ens marcarà els objectius i el rumb a seguir plegats durant els propers anys.

Posem la cultura al lloc que li pertany.

El projecte Mataró CF i el senyor Carmona.

2011-04-14T12:46:00.006+02:00

Veig que el senyor Carmona té ganes de buscar conflicte. Un altre cop. És una persona que més que generar esport el que li agrada és crear conflicte i fer “amics”. A Rocafonda el recorden molt bé. Té un afany de protagonisme personalista secundat a vegades per alguns polítics que esperen veure què en poden treure de tot plegat. Bastant trist.

Ara l’última és dir que l’Ajuntament li posa traves per tirar endavant el seu projecte i que per això l’abandona. Vaja, que el Mataró CF no tira endavant per culpa de l’Ajuntament. Bé, ja m’ho veia a venir que això acabaria així. Sincerament, crec que aquest senyor a hores d’ara no té projecte esportiu ( només ha presentat una samarreta i un escut), no sap quants equips vol tenir, no sap en quina categoria vol jugar i sembla que no té ni massa social. I com que no té tot això, diu que la culpa és de l’Ajuntament. Bé doncs puc dir ben clar i amb la consciència molt tranqui-la que és totalment fals que la culpa sigui de l’Ajuntament.

Aquest senyor demana tenir un camp d’entrenament ara, ja, avui mateix. I això no pot ser. No pot ser no perquè no vulguem, no pot ser perquè ara els camps estan ocupats pels equips que estan en competició. Així de simple.

Li oferirem camp? És clar que sí. Com a tothom que ho sol•licita. Quan? Doncs com es fa cada any: quan s’arriba final de temporada demanen a tots els clubs que ens passin les demandes d’instal•lació de cara a l’estiu i de cara a la nova temporada. I en funció dels equips que tenen, de la categoria on juguen i dels dies d’entrenament que necessiten, nosaltres adjudiquem una instal•lació o una altre i els horaris corresponents. I a partir de finals de juny principis de juliol, la instal•lació ja està a disposició dels clubs. Simple i clar per qui ho vulgui entendre. Això li hem explicat en persona, li hem enviat una carta i se li ha dit per mail.

També li hem ofert la possibilitat d’utilitzar puntualment una instal•lació si necessita fer proves a jugadors ( evidentment en funció dels horaris disponibles). Cosa que mai ens ha demanat. En canvi demana tenir un camp ja i un local per a fer-hi les reunions i fer els contractes dels jugadors (literalment). Al que hem respòs que fins que no tingui camp designat pot fer servir un centre cívic per fer les reunions.

Davant això la seva resposta ha estat dir que no tira el projecte endavant, que som culpables de la seva dissortada sort ( senyor... quina paciència...) i que espera que les eleccions posin a altres partits amb altres projectes ( política i esport junts, com en el franquisme... aquest senyor encara no ha entès que l’esport és cosa de la societat civil i lluitarem perquè sigui així!).

Així doncs, hem posat obstacles al seu projecte? No. Hem posat a la seva disposició el que podem oferir. El que oferim a tots els clubs de la ciutat. Més aviat aquest senyor no tenia cap intenció de fer un projecte esportiu i sí moltes ganes de protagonisme i de fer política. I fer-ho jugant amb els sentiments de la gent que vol veure un Mataró de futbol fort i fent servir el nom de la ciutat de manera molt barroera.

La realitat és que a hores d’ara aquest senyor no té equips ( té intencions tal com ens diu). No té jugadors ni jugadores. No sap en quina categoria vol jugar. No ha parlat amb la delegació de la federació catalana. No ha parlat amb la Comissió de Clubs. No ha treballat res de tot això durant aquests mesos. Això sí, ha inscrit un club nou a la Generalitat ( un club amb tres socis), ha fet una samarreta del nou club amb els colors del CE Mataró ( toma!), ha creat un escut nou i diu que aquest és l’equip que representa la ciutat i que per tant mereix molt però que molt més! Al•lucinant! És d’òpera buffa!!! ( malauradament són les antigues maneres de fer d’aquest país...).

Aquest senyor juga des del primer dia a ocupar un espai que és d’un altre ( ens agradi o no l’altre) i a tenir un paper i un pes que no es correspon amb la seva realitat esportiva, social i institucional. Una realitat inexistent i molt de fum. Senyor Carmona, ser l’equip que representa la ciutat no és només portar el nom de Mataró en l’escut. Representar la ciutat es guanya amb molta feina (amb molt bona feina), amb un projecte esportiu fort, amb un club fort amb socis, una junta i una presidència escollida democràticament, amb molt de compromís ( haurà de superar molts obstacles), molta humilitat i amb molt de recolzament a dins del club i a fora. Es tracta de ser excel•lent. Avui hi ha uns quants clubs que treballen així a Mataró. I aquests sí que representen la ciutat, s’ho han guanyat. Per la seva feina, pel seu projecte. Representen com volem ser i com ens agrada fer les coses ( més del segle XXI i menys del segle XIX). En el projecte d’aquests clubs, en la seva manera de fer, en els seves derrotes i victòries ens hi sentim representats. Cregui’m: conegui’ls, prengui nota ( porti una llibreta ben grossa i uns quants bolis), aprengui, treballi des de baix i sigui sincer amb la gent. I busqui avançar amb constància, paciència i discerniment. Virtuts a cultivar.

Tot plegat és una mostra més de que ens calen clubs forts. Forts i moderns. I amb socis compromesos. Per, entre d’altres reptes, evitar que el món de l’esport sigui ocupat i dominat per persones que arrasen amb tot el que troben ( per cert, en conec algun d’altre a la ciutat i que ha enfonsat un club centenari... que si no recordo malament tenia el recolzament del senyor Mora i de CiU... potser haurem de preguntar per quin interès, no?..). Els clubs han d’estar en mans dels seus socis i no en mans d’aventurers amb ganes de protagonisme, sense coneixement de l’esport, sense respecte pels valors i pel sistema esportiu d’aquest país i amb molt poca cultura democràtica.

En fi, lamento que hagueu de patir un capítol més de les atzagaiades del senyor Carmona. Suposo que no serà l’última. A aquest senyor li agrada sortir a la premsa.

Sigui com sigui, senyor Carmona, recordi que si necessita camp per entrenar i competir la temporada vinent faci’ns arribar la sol•licitud tal i com l’hem informat. Com tots els clubs de la ciutat.

El Manifest: I si fem cas a Einstein?

2011-04-02T16:46:00.015+02:00

Divendres en Joan Antoni Baron, l'Alcalde, va presentar el Manifest per a les eleccions. No són propostes encara, aquestes venen amb el programa.

El que hem fet és posar de manifest quins són els nostres valors per encarar aquest moment clau amb valentia i compromís, amb honestedat i amb molta fermesa.

L'esforç, la feina, el sacrifici, l'austeritat, el coratge, la justicia social, la proximitat, la innovació...

Valors durs per temps durs.

Som-hi!

El Triangle Molins. El procés participatiu i el projecte.

2011-03-24T11:10:00.010+01:00

Com ja és ben sabut, estem treballant la proposta d’equipament al Triangle Molins. Un equipament per a usos esportius, socials i culturals. Un tipus d’equipament diferent als que hi ha fins el moment a Mataró.

És un projecte ambiciós, estratègic i que estem treballant amb un debat obert, honest i participatiu. No exempt de crítiques.

Per això mateix, deixeu-me fer-vos cinc cèntims del debat participatiu que hem tingut i sobretot del projecte d’equipament que hem proposat.

El debat participatiu.

Aquesta setmana hem presentat el retorn del procés participatiu fet sobre els possibles usos ( quantes hem fet reunions, tallers i visites que hem fet i quines són les propostes aportades per tots els participants). Aquest retorn l’hem presentat al Consell Territorial del Pla Integral del Nord i al Consell Rector de l’Institut d’Esports.

S’ha fet un bon procés de participació – que encara no està conclòs ja que seguirà amb el debat sobre la proposta d’usos que presentarem i la posterior comissió de seguiment del desenvolupament del projecte-. Un procés honest, valent i deixant les coses clares des del principi. La gent del departament de participació amb el regidor Carlos Fernández al capdavant han dissenyat un molt bon procés de participació. Innovador, com mai s’havia fet a Mataró. Com tot, millorable però s’ha fet molta i molt bona feina, perquè des del primer dia ho van entomar com un gran repte. El meu agraïment per tota la feina feta i pel seu compromís i professionalitat.

En aquest debat hem posat sobre la taula un objectiu ( definir els usos concrets d’un equipament que ha de ser esportiu, social i cultural) i unes regles de joc ( el procés pivota sobre els dos consells de participació). I hem estat flexibles a les demandes que han anat sorgint i que hem cregut que han enriquit la proposta: per exemple, hem ampliat el concepte d’equipament ( d’usos esportius a usos múltiples) i hem allargat el temps del debat.

Hem fet un debat on hi ha participat tothom que ha volgut. Més de 25 reunions amb entitats i consells, dos tallers participatius i una visita a equipaments similars ( Atrium de Viladecans i Guiera de Cerdanyola del Vallès). Un debat pel que han passat unes 130 persones i que ha generat un munt de d’aportacions rebudes ( més de la setantena): demandes d’usos esportius, socials i culturals i que senyalen l’aparcament i la mobilitat com dos dels grans reptes a tenir ben presents.

També hi ha hagut crítiques al procés, per part d’algunes de les AAVV de la zona i de CiU ( encara no sabem si CiU està a favor del projecte o prefereix fer-hi una altre cosa...). Malauradament les associacions de veïns de la zona no han volgut participar i han iniciat el seu propi procés, amb les seves regles de joc. L’actitud de CiU és la que ha portat durant els quatre anys ( posar pals a les rodes, votar sempre en contra de tot i després córrer per sumar-se a la foto i sortir-hi... cas Corte Inglés, cas Tecnocampus, Cas Plaça de Cuba...).

No tinc res en contra de que les AAVV facin un procés paral·lel, faltaria més! Qualsevol debat que es generi pel debat que hem iniciat és bo, qualsevol proposta benvinguda i s’estudiarà com les altres que hem rebut. Per això hem demanat que ens facin arribar les seves aportacions.

Però sí que hi ha aspectes que crec s’han d’explicar. Aquestes entitats posaven com a condició per a participar que el debat partís de zero, que l’Ajuntament no hi poses cap ús i molt menys la possibilitat de que hi hagués un pavelló poliesportiu... (això també ho comparteix CiU?) i també condicionaven la seva participació a que el procés de debat pivotés bàsicament sobre aquestes entitats, buscant una interlocució directa AAVV- Ajuntament en la definició dels usos.

Evidentment no vam acceptar aquestes condicions. Per varis motius.

Per un costat no ho vam acceptar perquè l’Ajuntament posa sobre la taula els usos esportius ( piscina, fitness i poliesportiu) que són necessaris. No ens ho hem tret de la màniga: és una necessitat real, estava en els programes electorals ( que va passar per unes eleccions, el principal procés participatiu que hi pot haver) i és una necessitat recollida a l’Acord de Govern per donar resposta a la piscina municipal i al pavelló Josep Mora.

I per l’altre costat no vam acceptar les condicions que ens exigien les AAVV perquè l’Ajuntament entén que aquest projecte que donarà serveis a molta gent ( del barri i de la resta de la ciutat), que serà un equipament de ciutat i una peça clau com a espai de cohesió i de dinamisme social i econòmic s’ha de debatre amb totes les entitats i per igual ( no hi ha entitats de primer grau i entitats de segon grau), per això les taules de debat i d’acords són els dos Consells, on hi són representades tant les entitats del barri com les entitats de la ciutat. La interlocució s’ha de fer amb aquests espais de representació plural, no en una interlocució només a dos bandes (diferent que parléssim d’un equipament destinat a les Associacions de Veïns, però no és el cas).

Hem explicat aquests motius a les AAVV i a la FAVM totes les vegades que ens hem reunit, així com la decisió d’allargar el procés (demanda seva) per que arribés a més gent i la de canviar el concepte d’equipament i fer-lo d’usos diferents i integrats. Davant d’això, la postura de les AAVV sempre ha estat exigir les seves condicions i la seva decisió final ha sigut sortir del debat i del consell territorial del nord. Crec que no és just ni correcte, però les seves raons tindran...

Entenem que els nostres arguments són prou raonables i amb sentit comú. I que la nostra voluntat, com hem demostrat sense embuts, és la d’avançar amb el consens de tothom, i de buscar resoldre les discrepàncies. Així ho seguirem fent i esperem poder comptar amb les aportacions i l’experiència de les AAVV.

El projecte.

En totes les reunions els participants demanen usos que tenen a veure amb l’esport, usos socials i culturals. Ens plantegen els temes de l’aparcament i la mobilitat com a fonamentals i pregunten quin dia comencen les obres. El projecte és molt ben acceptat per tothom ( bé, per part de CiU no ho sabem...silenci...).

Expliquem que aquest és un projecte que ha d’avançar amb pas ferm i per un camí llarg. Ara tenim la proposta d’usos sorgida dels debats, ara toca fer una proposta concreta d’usos ( PAM 2011), estudiar-ne la viabilitat, conèixer el cost definitiu del projecte, que ens ha de portar a tenir el pla de finançament i a decidir com s’afronta i com es gestiona. I en funció d’aquesta decisió, i si s’escau, tocaria fer un plec de condicions, un concurs públic i adjudicar a una empresa o entitat el projecte, les obres i la gestió pels anys que toquin. I començar les obres. Un camí llarg, aspecte que sempre hem deixat molt clar.

El Triangle Molins és un projecte ambiciós i estratègic per a tots. Aglutinar en un sol espai usos diversos, gent diversa, demandes diverses. Un equipament de serveis i alhora generador de cohesió, punt de trobada i dinamitzador social, cultural i també econòmic. Posem alguns exemples: l’Atrium de Viladecans, el complex de Guiera a Cerdanyola del Vallès, Ibaiondo a Vitotria, o l’Ateneu les Bases a Manresa, que s’està construint

Apostem clarament per aquesta oportunitat per Mataró. Per molts motius. I no renunciem a les oportunitats: les batallem, les conquerim, les fem de tots.

Baron fa realitat els projectes que Mora pretén obstaculitzar

2011-02-17T17:51:00.026+01:00

Com ja sabeu, el jutge ha arxivat el cas de Can Fàbregas i la querella contra l'Alcalde Baron i Ramon Bassas. Via lliure al projecte de El Corte Inglés a Mataró! Una gran noticia per l'economia de la ciutat!

Això posa les coses i a tothom al seu lloc, els que han defensat sempre el projecte, els que s'hi han oposat i els que depèn del dia, de com bufava el vent i dels seus propis interessos electorals i personals mostraven una actitud o una altre, però mai del tot clara i ferma a favor del projecte. Aquest són els que ara ho tenen més complicat doncs s'han de ressituar en el nou escenari. Mojedano ja té prou feina amb el sainet que s'ha escrit amb ell d'únic protagonista. El PP xiula mentre mira cap un altre costat no fos cas que rebi. I CiU i Joan Mora al capdavant ( per quan de temps?... amb una actitud de terra cremada i ponts dinamitats que no és l'estil ni el gust de la gent de CiU de tota la vida...) que han de fer el paper de la trista figura i corre cames ajudeu-me a ser el primers en sortir a la foto i fer notar que estan a favor de El Corte Inglés, evidentment!! I de pas intentar mostrar una actitud constructiva i oferir recolzament a l'alcalde. Home, el suport s'agraeix, i més per un tema tant important per la ciutat. No som pas nosaltres els que restem. Però on estava el seu suport quan realment calia? Quan calia donar el do de pit? Quan calia jugar-se-la per la ciutat? En el Ple, allà on és l'hora de la veritat, normalment el seu posicionament va de l'abstenció al vot en contra. Tot això ho podeu trobar ben documentat a l'article que ara fa un any va publicar al Capgros.com Xavier Cugat, " CiU ha votat contra El Corte Inglés".

Mora ha jugat sempre al tacticisme polític, per evitar cremar-se, buscant sempre desgastar al contrari ( l'Alcalde) i posant primer els seus interessos personals als de la ciutat. I sense cap proposta de fons de ciutat ( per exemple, a esports CiU no han fet cap aportació al pressupost d'aquest any... no ho deuen trobar important!). I amb tot l'afer de El Corte Inglés Joan Mora s'ha mogut amb un objectiu ben clar: que l'Alcalde Baron no aconseguís tirar endevant el projecte de El Corte Inglés i així poder anar a unes eleccions amb l'alcalde imputat i elprojecte parat, per llavors poder "vendre" que Mora i CiU eren el canvi necessari per poder sortir de l'atzucac. És a dir, crear un problema per mostar-se com la solució. Aquest és el "partit" que s'havia planificat Mora, aquest és l'escenari que volia. Com podeu veure, queda molt clar que el millor escenari per en Mora no és el millor escenari per la ciutat.

I aquesta estratègia no només l'ha utilitzat amb El Corte Inglés. També s'ha dedicat a sembrar dubtes o posar pals a les rodes al Tecnocampus ( deia que era fum... i ara l'hi surt el fum de les orelles), la reforma de la Plaça de Cuba ( i el primer dia donava colzes per sortir a la foto), el projecte del Club Nàutic ( fins que la seva gent li va preguntar què dimonis estava fent), el projecte de nou equipament del Triangle Molins ( encara no saben si està a favor o en contra de tenir en una sola instal·lació piscines noves, fitness, un pavelló esportiu, la tercera biblioteca, rocòdrom, sala polivalent...), el seu paper en el trist afer dels protíbuls ( i al final la Generalitat aprova la solució de l'Ajuntament) etc, etc, etc...

Mentre Mora planificava tot això, l'Alcalde Baron amb el recolzament de molta gent ( tot i que no hem tingut el suport de Joan Mora sí que també s'hi ha sumat gent de CiU que ha confessat estar farta de l'actitud del seu cap de llista), Baron, dic, ha tirat endevant el projecte de El Corte Inglés seguint els passos correctes, com el jutge ha dictaminat, i carregant amb una querella injusta i maquiavèl·lica. I ha fet realitat el Tecnocampus, i la Nau gaudí, i les gespes a 8 camps de futbol, etc, etc, etc...

Ara Mora té feina per jugar a amagar l'ou ( ja em perdonareu per l'expressió) i mostrar una altre cara. Eps! i això no som nosaltres els que ho diem: mireu com ho explica El Punt.

En fi, Joan Mora ha perdut el seu temps obstaculitzant els grans projectes de ciutat mentre l'Alcalde Baron els ha fet realitat i ja en proposa de nous.

Com es diu, pels seus fets els coneixereu... i els podreu valorar.

P.S. Per cert, no us perdeu aquesta foto. Una imatge val més que mil paraules!!

No són Els Pastorets de tota la vida.

2011-02-04T19:10:00.031+01:00

Vistos els Pastorets d'aquest any dirigits pel senyor Josep Rodri, puc dir que no són els Pastorets de tota la vida. Són diferents. Ja em sap greu diferir en aquest punt amb persones que respecto i admiro, però què voleu que us digui, jo els veig ben diferents. On rau la diferència? És una qüestió de concepte i de plantejament, dels fons de la qüestió: Els Pastorets d'aquest any són una obra de teatre.

Una obra de teatre, ben feta, emotiva, màgica pels més petits, una mostra del teatre total i realitzada amb el compromís i la il·lusió de totes les persones que la fan possible. Però és una obra de teatre.

Per començar s'allunya del relat religiós i ple de devoció i entrega que és l'esperit del llibret de l'Estel de Natzaret de Pàmies, molt diferent en aquest sentit dels pastorets de Folch i Torres, per exemple. I aquesta voluntat ja la deixava clara el director, Josep Rodri, quan a la roda de premsa ja avisava que eren uns Pastorets amb menys càrrega religiosa ("ein?") i quan posa en veu d'una nena el que per ell són "Els Pastorets": " un conte que hem trobat per aquí".

Com li agrada al director presentar les religions convertides en un conte i oblidades al racó més fosc d'una casa, fora de la vida quotidiana! Suposo que aquesta és la "dolça venjança" del doctrinarisme quan ja ha perdut totes les batalles. Però no ens fa cap favor a l'hora d'emprendre els reptes que avui tenim plantejats, tasca per la que cal tenir ben present que per canviar el món primer cal entendre'l tal i com és, sense obviar cap realitat ( per molt que un vulgui), i menys una realitat com la religiosa que té un pes fonamental en la història.

I com a qualsevol obra de teatre ( fins i tot d'aquestes tant subvencionades que ningú entén... ni els de dalt de l'escenari, i que provoquen que no tornis al teatre durant els propers cinc anys..)... com deia, com passa en una obra de teatre al final els actors saluden! Saluden!!! Quines ganes puerils de provocar que té el senyor director! Pueril perquè demostra que no coneix massa el text ni el sentit del text! En una obra com l'Estel de Natzaret, on el que importa és el missatge ( missatge que el director ja rebaixa) la feina de l'actor i la seva entrega està al servei del missatge. Al servei d'un compromís. I això és una mostra de generositat tremenda de l'actor vers un missatge i un projecte col·lectiu. Força preocupant que algú que ve de Bertolt Brecht no doni valor al sentit col·lectiu... però vaja, aquest és un dels grans debats del nostre dia: hem perdut el sentit col·lectiu de la nostra existència ( al carrer, a les ciutats, a la feina, a l'escola, a la familia...) i volem viure a la carta ( és allò tan sentit de "jo pago els meus impostos i tinc dret a fer el que jo cregui..." sense tenir clar que pagar és el compliment d'un deure col·lectiu... però d'això ja en parlarem un altre dia).

En fi, que no, que no són Els Pastorets de tota la vida, que estan rebaixats. Sembla que hi ha algunes persones ( no totes) d'una generació ( la del 68) que han passat de voler canviar-ho tot a anar de rebaixes.

Així que permeteu-me dir a aquells que en un moment van creure que podrien canviar el món i que després ja no han cregut en res, que la postmodernitat s'ha acabat. Les rebaixes s'han acabat. Torna a ser l'hora de mullar-se. De pendre opcions clares. De crear. De generar nous projectes i discursos, lluny de les rebaixes, del "bocabadament" o la incredulitat propia de la postmodernitat. Encarar la vida amb projectes i opcions fortes, plenes de raons, de idees, de riscos, d'optimisme, d'esperança i també de fe ( això sí que és un risc!!): fe en les idees, en els projectes col·lectius, en la religió, en el dia a dia...

Davant les rebaixes, l'astorament i la superficialitat, proposo el compromís, la decisió i el criteri, encara que m'equivoqui.

Pastorets.. agnòstics??? No, gràcies!

2011-01-08T19:02:00.002+01:00

No sé si sabeu que a Mataró fem els millors Pastorets de Catalunya. De sempre. És així. Els més espectaculars, amb un text ric ( l’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies – menys conegut que el de Folch i Torres o el de Pitarra) ) i la música més espectacular ( del mestre Torra). Teatre total.

Però noi, aquest any el director s’ha proposat tant sí com no fer uns Pastorets ben diferents. Canviar-los. Treure’n el pes religiós i convertir-los en un conte. Donar-los un punt de modernitat (???) i els ha fet agnòstics!!!

I jo em pregunto, la modernitat és agnòstica??? Uns Pastorets explicats com un conte? ( com un conte més o com un conte xino...). Un conte per divertir només i sense voluntat de moralitzar? Un passatemps simpàtic per les tardes de Nadal?? Treure’n el pes religiós??? Com es menja això, amb cullera o bé amb forquilla? Però si els Pastorets és el relat popular d’un fet religiós!

No comparteixo doncs aquesta voluntat del director de negar la major. Crec que en aquest cas o són Pastorets o són agnòstics, però les dues coses juntes no quadren. Per exemple, recordeu Jesus Christ Superstar: és una versió moderna i molt intel·ligent sobre la Passió. Però no nega la Passió. L’explica d’una manera absolutament diferent i en funció dels signes dels temps del moment.

Que resulta que el director és agnòstic i creu que s’ha de fer un relat laic per explicar els missatges humanístics implícits en el Nadal? Perfecte! Som-hi! Però creant un conte, una història, un relat, absolutament nou. Diferent. En el fons i en la forma. En els continguts, en la llengua i en el llenguatge.

Aquesta sí hagués estat una opció radical i moderna!

Els Clubs són dels socis

2010-07-24T02:30:00.003+02:00

Reflexions sorgides arran de l’intent del PP d’ “okupar” un club de futbol.

Primera reflxió: Els clubs són dels socis.

De l’embolic de la setmana ( un culebrot amb tots les de la llei) amb l’intent “d’OPA hostil” al club de futbol de Rocafonda per part del PP, d’un empresari aventurer i d’algun tècnic, ens vull destacar algunes coses.

Comencem per la primera ( en següents posts reflexionarem sobre altres, igualment d’interessants):

Els clubs són dels socis. Això que és obvi, sembla que no ho té ningú present.

Els clubs són dels seus socis. No són dels tècnics ( que han de saber quin lloc ocupen: manen en el camp i executen el programa que la junta i l’assemblea els mana); no són dels empresaris aventurers que van de flor en flor en busca de fortuna (???). Que volen ajudar? Perfecte, però que tinguin clar que posar diners ( acció molt lloable) no vol dir automàticament manar ( si es pensen això és que no en tenen ni idea del sistema esportiu d’aquest país); els clubs tampoc han de ser dels aventurares polítics que els volen utilitzar per fins no esportius ( en aquest cas, com fa descaradament Paulino Mojedano... o potser busca una sortida personal??? Vés a saber... és tant poc clar aquest senyor...em sembla que ni els seus saben què vol...); ha de quedar molt clar que els clubs no són ni han de ser dels partits polítics (faltaria més!! De cap color polític! Ni dels meus!!! Esport i política junts? No, gràcies!); i també cal dir ben fort que els clubs no són dels ajuntaments ( a veure si això queda clar d’una vegada: “portar el nom de la ciutat” no vol dir que siguin de l’ajuntament i que aquest hagi de pagar el seu deute!); i per últim, i molt important, ha de quedar també clar que els clubs no són dels pares i mares que paguen per un serveis concrets.

De qui són els clubs? Dels seus socis! I així és com ha de ser.

Per tant, si es reuneixen tres persones i decideixen tirar pel dret i anunciar un projecte de club que no s’ha presentat enlloc, que no s’ha aprovat en cap junta o assemblea, ni té el permís de la federació, ni té el permís de l’Institut d’Esports per utilitzar una instal•lació, que “passa” de la resta de clubs de la ciutat i a sobre que està “apadrinat” per un partit polític, doncs si això succeeix com ha succeït, aquest regidor surt a la palestra i recorda a tothom quines són les regles de joc democràtiques i del sistema esportiu català, on el club és el pal de paller, i on la politica no “okupa” el món de l’esport.

Que quedi clar, doncs, que qui tingui un bon projecte i un bon mecenes, que ho presenti a la junta corresponent i que aquesta i la assembla decideixin democràticament el seu futur. Però els clubs no es compren.

P.S. Per cert, senyor Mojedano, i és clar que un servidor sabia que hi havia reunions. Evidentment. És la meva feina saber què es cou a Mataró. Però el que no sabia un servidor ( perquè se li va ocultar premeditadament com a tothom) és que quatre havien decidit tirar pel dret sense l’aprovació de la junta. D’això se’n diu democràcia! Quin model el seu!!

El club de futbol del PP

2010-07-21T14:25:00.002+02:00

Llegeixo la noticia de que es vol fer desaparèixer el Rocafonda i convertir-lo en el Club Esportiu Ciutat de Mataró de Rocafonda, i sembla que tot plegat està orquestrat pel Partit Popular.

Seria bo – ho dic per a tota aquesta gent que vol posar-se en el món de l’esport sense tenir-ne ni idea- que les noves propostes esportives no siguin resultats d’aventures personals, ja sigui de polítics al final de la seva etapa, empresaris o treballadors de les entitats. Els projectes han de néixer del treball esportiu rigorós, del debat clar i de les decisions democràtiques de les juntes directives dels clubs.

I pel que sé, la junta directiva del Rocafonda no en sap res oficialment d’això, ni ho ha debatut ni molt menys ha aprovat traspassar tot el seu futbol a un nou club.

Pel que sé, la Federació Catalana de Futbol no en té cap tipus de coneixement. I són els primers que ho han de saber i que n’han de donar conformitat. Res de res.

I aquest nou club també sembla que no té en compte a la Comissió de Clubs de Futbol, i això que diuen que volen ser el referent de tota la ciutat! Caldrà explicar-los que és a la Comissió de Clubs on es debat el model de futbol de la ciutat, que es diu Pacte pel Futbol. On s’ha decidit, per exemple, que l’objectiu de la propera temporada serà tenir titulats a tots els monitors i entrenadors de futbol base, ja que són ells un dels pilars de la qualitat del futbol: volem bons monitors i bons entrenadors. Així treballem per millorar el nivell, colze a colze amb els clubs, debatent les propostes en la Comissió i en el Consell Rector de l’Institut d’Esports – per cert, el PP no ha plantejat mai cap debat sobre el futbol-. En canvi tot el que ha fet el PP es plantejar en un Ple- sense parlar-ho enlloc abans- que l’Ajuntament faci un manual de com jugar a futbol ( de com tirar un penalti, per exemple). Això demostra que el PP valora molt poc la feina dels clubs i treu importància al debat i al diàleg amb la gent que en sap, i en canvi diu molt de les seves ànsies d’intervencionisme i de control polític de tot el que passi a la ciutat ( que no eren lliberals?).

I per últim, a l’Institut d’Esports ningú ens ha presentat aquest projecte. Això sí, a la noticia ja corren a dir que aquest nou club jugarà al Camp Municipal de Rocafonda! Amb quin permís? La gestió del camp la porta el Rocafonda que és amb qui es va signar una llicència d’ús del camp. I no cedirem la gestió d’un camp de futbol a un partit polític ( potser en altres èpoques es feia, però des del 79 no ho fem això).

Tot plegat, pinta més a jugada política barroera i obscura que no pas a proposta esportiva important, rigorosa i ben pensada. Sembla fet per donar respostes a ambicions personals i és una descarada utilització de l’esport per part de la política, com mai s’havia fet!. Des de l’Ajuntament això no ho pensem permetre.

I, per acabar, només dir que com a pare no em fa gens de gràcia portar els meus fills a clubs dirigits per partits polítics i per aventurers que juguen amb les il·lusions dels nanos. No gràcies.

El Triangle Molins ( I )

2010-03-10T23:36:00.001+01:00

Aquests dies hem presentat una bona proposta pel Triangle Molins. Una zona de Mataró en la que proposem equipaments potents que han de donar servei a al barri i a la ciutat.

Com a punt de partida hem fet una proposta d’equipaments esportius: la nova piscina municipal, gimnàs, dos pavellons de bàsquet i un rocòdrom entre d’altres serveis. Calculem que donarem servei a unes 5000 persones i també als clubs: per exemple, la Unió Esportiva Mataró ( 32 equips de bàsquet si no erro) així com a la gent d’escalada i de muntanya.

Hem explicat també, a varis àmbits, que aquesta proposta presentada és el punt de partida d’un camí que ens ha de portar a definir el projecte final, amb la participació de qui vulgui i molt especialment de la gent del món de l’esport ( Consell Rector de l’Institut d’Esports i els clubs) i de la gent del Consell Territorial del Nord. El que volem és que el Triangle Molins sigui un espai de referència per a molts ciutadans i ciutadanes i una peça clau en la zona Nord de la ciutat.

Evidentment, una proposta com aquesta aixeca opinions de tot tipus, dubtes, preguntes, queixes i suggeriments.

De totes les que m’estan arribant em sorprèn molt ( i no gratament precisament) l’actitud de IC. L’Esteve Martínez ( cap de llista) manifesta que no estan d’acord amb la proposta; que no és una proposta de consens del govern; que no està en l’Acord de Govern, i que no hi ha hagut participació ciutadana.

I res d’això és correcte. Però no m’importa explicar-ho un altre cop, tot al contrari: ho explicaré tantes vegades com faci falta i a on faci falta.

Anem a pams: és lícit que no s’estigui d’acord amb la proposta. De fet, l’antic president de l’AAVV Cirera i membre destacat d’IC ja va dir que no hi volia res d’esports allà. Bé, és una manera d’entendre el món, però nosaltres estem per l’esport per tothom.

Diuen que no és una proposta de consens del govern... incorrecte: aquesta proposta en concret surt en el Programa d’Actuació Municipal del 2008 (acció 1.12.2.15) i en el del 2009 ( acció 1.13.2.10 ), programes d’actuació debatuts en el govern, en tots els òrgans de participació de l’Ajuntament i en el Ple, i aprovat amb els vots de tot el govern, també el vot dels dos regidors de IC. Per tan, consens existent.

Diu que no surt a l’acord de govern? No és cert! En l’Acord de Govern 2007-2011 hi ha alguns punts que parlen de donar resposta a varies necessitats: en l’apartat d’esports, el punt 16 hi diu: Projectarem el nou pavelló de bàsquet, Josep Mora, sumant-li un equipament esportiu lligat al lleure i condicionarem aquest equipament per a la realització de concerts de gran format en recinte tancat. I en l’apartat d’equilibri territorial, en el punt 4 hi diu: Desenvoluparem els sectors: El triangle de Cirera-Molins, per aconseguir dotar aquest espai estratègic d’equipaments que garanteixin tant la dimensió de ciutat com de proximitat.

Així que, tenint clars aquests criteris, es fa una proposta d’equipaments esportius pel Triangle Molins que dona resposta a aquestes dues demandes de l’Acord de Govern. Atenció: aquesta proposta no surt del barret d’aquest regidor ( ai s’hi hi pogués fer sortir més diners per fer més coses!!!), surt de l’Acord del Govern, s’ajusta radicalment a ell i es concreta en el PAM 2008 i 2009, aprovats també pels membres de IC després de molt de debat, com he mostrat anteriorment. Que al candidat de IC ( o a algú del seu partit) no li agradi és una altre cosa. Però s’ha fet el que estava acordat.

I per últim, el senyor Martínez diu que no hi ha hagut participació: em sap greu, però he de dir que no està ben informat. Com ja vaig dir als periodistes l’altre dia, hem presentat la proposta a diferents àmbits. I en tots ells he dit clarament que era un punt de partida a partir del que treballar conjuntament per a poder definir el projecte final. Hi ha hagut participació i n’hi haurà.

Resumint, és molt lícit que IC necessiti tenir perfil propi ( tot i que crec que en aquest cas tot és qüestió d’equilibris interns i de l’estratègia del nou candidat per guanyar-se la confiança dels històrics). Com deia, és lícit tenir perfil propi però s’ha de ser conseqüent amb l’acció de govern de la que també en són responsables.

Comunicat de la Comissió Executiva del PSC Mataró en relació a la querella sobre l’Illa de Can Fàbregas i de Caralt i l’arribada

2010-01-05T17:20:00.002+01:00

En relació a la querella presentada sobre l’Illa de Can Fàbregas i de Caralt, la Comissió Executiva dels socialistes de Mataró ha decidit: mostrar públicament el seu recolzament a l’actuació feta pel govern de la ciutat (PSC-IC-ERC) en relació a tot el procés per aconseguir que s’instal•li a Mataró “El Corte Inglés” .Cal recordar que fins al dia d'avui totes les resolucions judicials sobre aquest afer han donat la raó al Govern municipal. Cal recordar i ressaltar també -contra el que alguns faran creure- que aquest no és un cas de corrupció ni el querellant és la fiscalia anticorrupció. I en concret volem mostrar el nostre absolut recolzament a l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron.

Entenem que els tràmits judicials han de seguir el seu procés, però creiem que ara cal destacar l’aposta de l’Alcalde Baron i del Govern Municipal per la vinguda a Mataró d'“El Corte Inglés”). Perquè en tot aquest complex assumpte, en el fons, del que sempre hem estat parlant és d'“El Corte Inglés”.

Els socialistes som gent treballadora que ara més que mai està preocupada per la feina i pel futur.

Per això impulsem projectes estratègics com ara el Tecnocampus, “El Corte Inglés”, el Front Marítim, el Museu Bassat o l’arribada del Tren Orbital. Projectes que, és veritat, canvien profundament Mataró i obren noves dinàmiques que serviran per dotar a la ciutat de més capitalitat, per fer-la més atractiva, per diversificar la seva economia i apostar per la innovació. Els socialistes ho tenim molt clar: si volem més Mataró ara toca construir futur.

Els socialistes entenem l’arribada d'“El Corte Inglés” com una gran oportunitat. Nosaltres volem "El Corte Inglés" a Mataró, amb la dimensió, ubicació i ambició prevista. Ho hem dit sempre. Ja ho vam dir sense embuts a les eleccions del 2007, mentre d’altres o bé deien el contrari (CUP) o tiraven pilotes fora de manera ben electoralista ( CiU i PP). I a dia d’avui volem tornar a dir que, malgrat tots els entrebancs que ens anem trobant pel camí ( i que ens estan posant), el nostre objectiu és “El Corte Inglés” a Mataró: i és que estem parlant de mil llocs de treball, d'uns 30 milions d'euros anuals en salaris, de ser una ciutat referent comercial i de 180 milions d’euros d’inversió privada en la ciutat i tot el que suposa. Feina i futur. No defallirem.

A Mataró s’estan fent canvis progressius i transformadors. I entenem, tot i que no compartim, que algunes persones puguin veure aquests canvis com una amenaça: creuen que s’està desmuntat el Mataró “de sempre”. A totes aquestes persones, els volem explicar que Mataró ha d’estar preparada per adaptar-se als nous temps per seguir sent sempre Mataró, la ciutat innovadora i de progrés que ha estat sempre.

Entenem, però no compartim, que l’arribada de “El Corte Inglés” sigui vista com una amenaça per a les persones que defensem el patrimoni de la ciutat. A tots aquests recordar-los que s’ha fet una operació de desmuntatge de la nau de Can Fàbregas, no de destrucció. Volem compaginar els elements que han configurat la nostra identitat amb les noves oportunitats.

Entenem, però no compartim, que hi hagin persones que vegin “El Corte Inglés” com una amenaça als seus interessos comercials. Per això es van pactar en el seu moment un seguit de millores per aconseguir que l’arribada del CI sigui una oportunitats per a tots, com passa en les ciutats on ja hi ha aquest establiment.

Però ni entenem ni molt menys compartim res amb aquells que s’aprofiten de qualsevol circumstància per posar pals a les rodes a la vinguda de “El Corte Inglés” ( o al Tecnocampus... i demà.... que serà? El Museu Bassat?) i que només tenen per objectiu el fracàs d’aquest projecte per així intentar un assalt al poder al preu que sigui, fins i tot posant en perill el futur econòmic de la ciutat i la feina de molta gent. A tots aquests, dir-los que, com sempre ha estat, ens trobaran als socialistes al front, disposats a fer valer els nostres arguments, que són els arguments i les demandes de la gent treballadora.

Els socialistes no volem una ciutat paralitzada o que miri al passat. No volem una ciutat obsoleta. El PSC, amb Joan Antoni Baron al capdavant, volem una ciutat innovadora i valenta, una ciutat amb feina i futur.

Comissió Executiva PSC Mataró 5 de gener 2010

Tema Can Fàbregas i la querella presentada. Nosaltres diem les coses clares. Com sempre.

2010-01-04T22:54:00.004+01:00

Comunicat en relació a la querella sobre l’Illa de Can Fàbregas i de Caralt

L’Ajuntament ha tingut coneixement avui, dilluns 4 de gener, de la querella interposada per la Fiscalia Provincial de Barcelona per dos presumptes tipus de delictes relacionats amb l’àmbit de l’Illa de Can Fàbregas i de Caralt: un sobre l’ordenació del territori i un altre sobre el patrimoni històric.

La querella presentada pel Fiscal, que per prosperar ha de ser admesa a tràmit pel corresponent Jutjat d’Instrucció de Mataró, assenyala l’alcalde, la lletrada del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament i qualsevol altra persona que la instrucció determini que hagi pogut participar en els fets denunciats. El fiscal demana prendre com a mesures cautelars la paralització de l’emmagatzematge als terrenys de Valldeix.

Davant d’aquesta situació, el govern municipal ha decidit unànimement:

Primer.- Manifestar que els acords relatius a la tramitació urbanística de l’Illa de Can Fàbregas i de Caralt han estat presos seguint en tot moment la legalitat vigent i que l’Ajuntament defensarà, si s’escau, aquesta línia argumental davant les interpretacions realitzades pel Fiscal en el seu escrit.

Segon.- Reiterar que les operacions urbanístiques relacionades amb l’Illa de Can Fàbregas i de Caralt s’han pres tenint en compte l’interès públic d’aconseguir que un operador comercial obrís uns grans magatzems a la ciutat, generant ocupació i millorant l’atractiu comercial de Mataró.

Tercer.- Manifestar la confiança en la Justícia i reivindicar la presumpció d’innocència dels querellats abans i durant la possible fase d’instrucció, en el cas que prosperi la querella.

Quart.- Recordar que el Jutjat Contenciós núm. 12 de Barcelona va dictaminar com a vàlida la venda directa de l’aprofitament obtingut per l’Ajuntament en el projecte de reparcel·lació del PMU Ronda Barceló-Illa de Can Fàbregas, adduint que estava justificat per l’interès públic per al municipi, i va reconèixer també que l’informe desfavorable del Departament de Governació no impedia la venda ni era vinculant.

Cinquè.- Recordar també que l’Ajuntament ha defensat sempre el trasllat de la fàbrica catalogada com a bé cultural d’interès local perquè es mantenen i conserven les parts de l’edifici.

Sisè.- Informar que els terrenys on s’estan emmagatzemant les peces resultats del desmuntatge de la fàbrica són propietat de PUMSA des del 10 d’abril de 2003 i, malgrat estar qualificats com a sòl no urbanitzable, estant sent utilitzats de manera provisional per a aquest propòsit.

Setè.- Comunicar que, respecte les mesures cautelars, l’Ajuntament respectarà això que pugui ser determinat pel Jutge.

Text del comunicat de L'Ajuntament de Mataró referent a la querella presentada per la fiscalia sobre can Fàbregas.

Sí, podem!

2009-12-21T13:56:00.003+01:00

Molt bon dia a tothom!!!

Alcalde, regidors i regidores, representant de la Generalitat, president de la Federació Internacional, representant de la Federació Espanyola, president de la Federació Catalana, president del Iluro Hoquei Club, amics i amigues.

Moltes gràcies per la vostra presència i pel vostre suport. En especial a les federacions espanyola i catalana amb qui vam signar un protocol de recolzament al hockey de la ciutat.

En fa de temps que tenia ganes que arribés aquest moment! Molt de temps i moltes ganes. I durant tot aquest temps he tingut clar el que el volia dir en aquest instant: Sí, podem!

Quan es treballa amb mètode, rigor i serietat, sí podem.

Quan l’ambició neix dels somnis, toca de peus a terra i és generosa, sí podem.

I sobretot, quan junts superem un darrera l’altre tots els obstacles del camí i avancem cap un repte col·lectiu, sí podem.

Amics i amigues, aquest és un inici, no un final. Feu-vos mereixedors d’això. Mereixedors de l’esforç de tots, dels compromisos sincers i de les il·lusions vostres i dels que us van precedir.

Que a Terrassa, Sant Cugat i Barcelona hagin de girar el cap per veure què passa a Mataró. Sorpreneu-los. Sorprenem al país.

Que Mataró respiri hockey. Hockey per a tothom. Radicalment per tothom.

Que sigui una oportunitat.

Donem als nostres fills i filles una experiència enriquidora, una experiència que valgui la pena. Que creixin saben que formen part d’una comunitat, que valorin l’esforç, el sacrifici i el treball constant, que relativitzin la victòria i aprenguin amb la derrota! Que l’hockey els faci grans!

Aquestes són les experiències que volem pels nostres fills. Aquest és el lloc on volem que passin. En aquest camp, en aquesta ciutat!

Avui, que vivim en una situació plena de vies mortes, històries obsoletes i camins esgotats, vosaltres heu de ser un nou i llarg camí, una història plena d’aventures i, sobretot, heu de ser font d’oportunitats, oportunitats esportives, socials i econòmiques. Anem a guanyar el futur junts. El futur de l’hockey i el futur de Mataró.

Hem arribat fins aquí per la vostra paciència, constància i discerniment. No perdeu de vista tot el que heu fet i tot el que sou. Per mi, sou el paradigma de com ha de ser un projecte esportiu.

Seguim fent junts aquest camí. Que no és fàcil ni està exempt de contratemps. Però és il·lusionant i vertader.

Ajudem-nos a construir l’hockey i a construir Mataró.

Sé que puc comptar amb vosaltres. Sabeu que podeu comptar amb nosaltres. Estem al vostre servei.

No us atureu. Busquen anar més lluny. Des d’aquí. Des d’aquest camp. El futur és vostre!

Discurs d'inauguració del Camp Municipal de Hoquei.

Més informació a la web de l'Ajuntament.

Necessitem clubs forts.

2009-12-12T11:09:00.002+01:00

Un any més la festa del Futbol.

La festa per donar un reconeixement públic a la feina feta durant la temporada passada. És important aquest reconeixement a l’esforç i al treball, dos valors fonamentals pel futbol i per la vida. Per això de la importància de la festa. Del fons d’aquesta festa.

Però la Festa d’enguany ha de ser molt austera en les formes. Una festa sense ornaments. Ajustada a les possibilitats, aquestes molt reduïdes. Una situació que no permet alegries desmesurades però tampoc caiguem en la flagel·lació. Vivim una situació que ens permet veure amb força claredat que és important i què és relatiu. Que ens permet tenir clars quins són els objectius de futur i els camins que ens hi porten. I per tant ens permet prioritzar allò que és important pel futbol de Mataró.

Necessitem projectes esportius forts. Necessitem clubs forts.

Amb projectes que toquin de peus a terra, que no vulguin imitar els comportaments dels clubs de primera divisió, projectes arrelats a la realitat del barri o de la ciutat, amb gent implicada com vosaltres. Projectes que perdurin contra totes les inclemències, “contra viento y marea”.

Perquè necessitem els clubs?

Per què són el pal de paller de l’esport. Si sense els àrbitres no hi ha joc, sense els clubs no hi ha futbol. I també els necessitem per la ciutat. Vosaltres sabeu molt bé el paper social i educatiu que desenvolupeu. No parlo de portar el nom de Mataró arreu. Parlo de fer barri i fer ciutat.

L’esforç del IE i de l’Ajuntament ha de estar dirigit doncs desenvolupar accions que enforteixin als clubs. Accions estratègiques. I ho hem de fer plegats.

Per això som i serem encara més ambiciosos i més exigents en aquest aspecte.

Quines són aquestes accions estratègiques?

No ha de ser que l’Ajuntament editi un manual de com entrenar o tirar un penalt. Aquesta no és la nostra feina, sinó la vostra, la dels clubs, que fa molt i molts anys que la feu. I la sabeu fer molt bé.

1. Nosaltres hem de centrar-nos en les instal·lacions. El factor principal per un projecte esportiu. I el més car. Aquí és on nosaltres hem de donar el “callo”. Gespa. Aquest any ha estat a Cirera i Pla d’en Boet. L’any vinent a Cerdanyola i a La Llàntia.

2. La prioritat és el futbol base i el futbol femení. Primer la quantitat. Que el futbol arribi a tots els nois i les noies que el volem practicar. Després la qualitat. El bon treball tècnic diari. Els èxits? Si hi ha bona feina tècnica, arribaran.

3. Volem capacitar als responsables del futbol base i del club. Formació. Monitors, entrenadors i directius ben formats i ben capacitats per gestionar des de l’economia del club fins al que comporta liderar a un grup de nois i noies adolescents.

4. Premiarem la bona gestió. No estirar més el braç que la màniga. No perdre el món de vista. Ser seriosos i rigorosos. No subvencionarem el descontrol. I qui vulgui seguir aquell camí que ho faci sol.

5. Potenciem un futbol de valors i de convivència. El camp de futbol ha de ser un espai de convivència i un camp de valors. No de banalitats. Tot no s’hi val. Valors per la vida personal dels futbolistes i valors per la vida col·lectiva.

En definitiva, estem parlant de QUALITAT, en majúscules. La clau per conquerir el futur. I nosaltres volem que tingueu tot el futur del món!

Aquest és el Model Mataró de Futbol Base sobre el que anem avançant i que concretarem en el proper conveni.

Recordeu, ho hem de fer plegats.

Us ajudem a fer futbol, ens ajudeu a fer ciutat.

I entre tots, treballem per donar als nois i a les noies una gran oportunitat per la seva vida.

Una gran experiència que es diu futbol.

Discurs XIII Festa del Futbol mataroní, 11-12-2009

"La meva màxima és estar al servei dels esportistes i dels clubs"

2009-09-04T20:59:00.003+02:00

Avui poso al blog l'entrevista que recentment han públicat els LLuïsos de Mataró a la seva pàgina web.

Ja veureu que hi parlo una mica de tot; de temes personals però sobretot d'esports, d'atletisme i de ciutat, de Mataró.

L'entrevista és d'en Jordi martí, membre del G.A. Lluïsos Mataró.

Per primera vegada publiquem una entrevista a algú que no és del club, però hi té molt a veure donat que és el President de l' Institut d' Esports (antic Patronat Municipal d' Esports).

Fill del conegudíssim actor còmic català Joan Pera, l' Ivan és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la prestigiosa Universitat de Deusto. Ha treballat, entre altres, com a analista a la Fundació Carles Pi i Sunyer d´Estudis Autonòmics i Locals, com actor de doblatge i com a guionista i productor en mitjans audiovisuals com ara Ràdio Estel, Com Ràdio i El Terrat.

Al 2004 va arribar a l' Ajuntament com a regidor. Ha estat Vicepresident del Patronat Municipal de Cultura (2004-2007) i actualment és regidors d’esports i President del Institut d’Esports i Vicepresident de l’Institut Municipal d’Acció Cultural. També és President del Consell Esportiu del Maresme.

Cal dir que en aquesta entrevista hi ha algunes preguntes un pèl compromeses i que, tot i ser polític, s' ha mullat força, cosa que li agraïm profundament.

Data i lloc de naixement:
26 d' octubre del 1970 a Mataró (Té, per tant, 38 anys).

Quants fills tens?

Tinc dos fills. Nois, per variar... (ho diu perquè té 5 germans, tots nois). En Max i en Nin. Max en honor a Max Weber, un polític alemany del segle passat que tenia les idees molt clares. I Nin, un nom que ens agrada molt, i que és el diminutiu de Senén.

Quins són els teus hobbies?
No tinc cap hobbie. No n’he tingut mai cap. De fet, quan no tinc feina m’encanta fer absolutament res!

Quins esports has practicat?
M’agrada jugar a futbol, esquiar i navegar. I les tres coses fa temps que no puc fer.

El teu pare, Joan Pera, és probablement l’ actor de comèdia català amb més èxit del darrer quart de segle. El teu germà Roger és també un actor reconegut. No has pensat mai en seguir les seves passes?

Ho vaig provar, vaig fer els meus “pinitos” ( a part de fer els Pastorets i la Blancaneus a la Sala vaig fer de protagonista en una peli de TV3 l’any 86, amb Pere Ponce i la Lluïsa Castells) però actuar no era ni és lo meu. No em fa bullir la sang.

A mi m’agrada més la producció, controlar i portar tot el procés creatiu. Generar-lo, conduir-lo, explotar-lo i servir-lo. Fer que els actors treguin el millor d’ells mateixos i que comuniquin amb el públic. Estar al darrera i estar satisfet del resultat final. Ah! I cobrar! Claro!

Has estat actor de doblatge. Has doblat algun actor conegut? Quines han estat les teves feines més importants com a doblador?

Faig doblatge des de l’any 83. Quan es va crear TV3 no hi havia veus de nens, la majoria eren senyores o noies que feien veus de nens. Uns quants vam entrar llavors i fins ara. I que per molts anys duri! He fet infinitats de pelis i de sèries. Des del “Mecanoscrit del Segon Origen” ( Dídac) fins a “Gent del Barri” (Ian) passant per “Musculator” o “El Detectiu Conan”. Encara avui quan em sento a la televisió el primer que penso és: “ja ho vaig cobrar això?” També vaig fer doblatge a Bilbao, en castellà, mentre vaig viure allà.

Has estat també guionista i productor en mitjans audivisuals, treballant, entre altres, per Ràdio Estel, COM Ràdio i El Terrat. Què consideres que és el més important que has fet en aquesta faceta?

Qualsevol feina és molt important. A Ràdio Estel vaig fer un magazine d’estiu ( “nen no em tiris sorra!”) de dues hores cada dia! Uff! Amb els del El terrat vam coproduir el Partint Peras, programa amb el que vam estar dues temporades en antena a la COM. I la darrera aventura començava el passat 25 de juliol a Catalunya Ràdio!

Ets llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Deusto. En quin moment i per què se’t desperta la vocació de polític? I quan i per què te n’ adones que acabarà essent la teva feina?

Per mi la política és una vocació i et crida. Més o menys com passa amb els capellans... A mi em va venir de molt jove. Als 15 anys. A la JOBAC vivíem amb molta intensitat debats ideològics i de vida que van calar i em van fer despertar el sentit del compromís. Allà s’inicia la cosa i als 17 anys em vaig fer de les Joventut Socialistes i del PSC. Vaig arribar a casa i vaig dir: “pares, m’he fet socialista!”. Se’ls van posar els pèls de punta!

M’hi dedico plenament en el moment que entro a l’Ajuntament com a regidor, l’any 2004.

Anem ja a la teva feina com a President de l’ Institut Municipal d’ Esports. Com comença la història? Qui t’ ho proposa? Tens clar des del principi que és el que vols fer? Explica una mica com va anar.

Comença quan toca remodelar el govern municipal l’any 2005 i jo passo de Participació Ciutadana a Esports. M’ho proposa l’Alcalde i em diu ben clar que a Esports no s’hi fa política, s' hi fa esport. I que cal estar al servei dels clubs. Des d’aquell dia aquesta ha estat la meva màxima: estar al serveis dels esportistes i dels clubs.

Els socialistes sempre hem cregut en l’esport i tenim clar quines són les línies de la política esportiva a Mataró: esport per a tothom; enfortir els clubs i les entitats ( fer forta a la societat civil) i bones instal•lacions.

Ho explico en profunditat en aquest article publicat a la Revista de la Fundació Campalans: www.fcampalans.cat/archivos/revista/05_pera.pdf

Quins 3 fets destacaries fins ara de la feina feta per l’ Institut d’ Esports des de que tu n’ ets President?

La gran inversió en instal•lacions esportives ( de moment més de 18 milions d’euros) ; el suport estratègic a esports com l’atletisme, l' hoquei o l’esport per discapacitats per exemple, i el Pacte pel Futbol.

Pel que fa a l’ atletisme, el fet més important fins ara per a nosaltres és la remodelació de l’ Estadi. La millora respecte l’ anterior és evident, però el sentiment de la majoria d’ usuaris és que la façana està molt bé però que té moltes mancances. Què diries als que pensen així? Quines coses creus que s’ haurien de millorar? Has acabat satifet del resultat final?

N’estic satisfet però mai cofoi. De fet mai estic cofoi de res. Tenim un molt bon estadi. I sempre, en qualsevol instal•lació, hi ha o mancances que cal acabar d’arreglar o bé disfuncions que apareixen sobre la marxa. El compromís de l’IE és estar-hi a sobre per resoldre i millorar tot el que ens va sorgint. Com hem fet sempre, malgrat totes les dificultats que ens trobem pel camí.

La remodelació de l’ Estadi no està del tot acabada perquè queda una segona fase. En què consistirà i quan s’ iniciarà?

La segona fase consistirà en tota l’àrea de serveis i la graderia. No serà en aquest mandat. Espero i desitjo que pugui ser pel proper mandat ( 2011-2015).

A la quota d’ entrada a l’ Estadi, hi haurà alguna mena de descompte per algun sector (jubilats, aturats, famílies nombroses…)

Ja fem descomptes amb el Carnet Blau. El tema de les famílies nombroses és una batalla que tinc de fa temps amb l’Ajuntament: he estat membre d’una família nombrosa i sé el que és que els costos es multipliquin per sis, però amb els mateixos ingressos i sense ajudes de cap mena. Espero poder guanyar aquesta petita batalla que és del tot justa. I els descomptes pels aturats és un tema que estem estudiant.

Es comenta que, donat el moment de crisi, hi haurà una forta retallada de diners públics per a molts events. Afectarà això l’ atletisme d’ alguna manera (Comissió de clubs, cros, mitja marató, milla…?)

Sí. Em sap greu dir-ho però és probable que hi hagi retallada. Ja vaig dir que havíem aconseguit no retallar el 2008 però que difícilment ho podríem fer el 2009. I serà així. Haurem d’ajustar les subvencions.Hem viscut per sobre les nostres possibilitats. Ara toca ajustar-nos a les possibilitats actuals. Però a la vegada toca treballar per millorar les possibilitats: acció estratègica per a millorar l’atletisme a la ciutat. És el moment d’encarar grans decisions i fer canvis.De totes maneres, l’atletisme té una subvenció de 30.000 euros anuals. Encara que hi hagi retallada es podrà seguir molta feina!

En José Ríos ens explica moltes vegades que va a córrer a qualsevol poble mig perdut de les Espanyes i tot el poble (empreses i habitants) es bolca en la competició. Parlem de pobles de potser un miler d’ habitants. En canvi, aquí difícilment veiem en una prova atlètica gent que no sigui atleta o familiar (si exceptuem la milla urbana per la coincidència amb les havaneres) i costa molt trobar empreses que apostin fort per l’ atletisme. Per què, segons la teva opinió, es dóna aquesta diferència?

Mataró és una ciutat gran. Amb moltes coses, amb moltes entitats, amb molta vida, una ciutat poliesportiva. Això és una de les nostres principals virtuts i fortaleses, però també en resulten algunes mancances, com per exemple que cada esport té el seu públic concret, la seva comunitat definida.

Hem d’aconseguir per un cantó ampliar aquestes “comunitats” i per l’altre generar públics esportius globals. Per generar públics esportius globals els mitjans de comunicació de la ciutat, públics i privats, ens hi han d’ajudar. I els mitjans estan fent molta i molt bona feina.Per ampliar les “comunitats” aquí els clubs han de tenir una estratègia clara d’arribar a tota la ciutat, amb tota la seva diversitat. D’arribar a més gent. De fer les coses diferent de com s’ han fet sempre.

Són moments de canvis. Nosaltres els ajudarem en tot el que faci falta.

Els clubs sempre ens queixem de la poca participació de les escoles a les proves atlètiques: normalment són molt pocs els escolars que participen tan als crossos escolars, com al Ciutat de Mataró com a les proves en pista. En canvi, a la mini-marató que es celebra el dia de la mitja marató es reuneixen any rera any un miler de joves corredors. Per què es pot bellugar tanta gent en una competició i amb la resta no hi ha manera?

Tot el muntatge de la Mitja Marató és molt atractiu. I als nanos això els crida l’atenció. És una autèntica festa esportiva. A més a més aquell dia hi ha molta més implicació. Caldria “exportar” això a totes les altres proves: fer-les més atractives i tenir més implicació. Està clar que hem d’acabar de trobar la fórmula.

Un altre tema és el circuit de cros. L’ Anastasi Codosal en fou el descubridor (la major part de mataronins no sabien que existia aquell terreny), qui el va treballar i qui l’ ha anat millorant any rera any. Igual que hi ha els pavellons Eusebi Millán o Teresa Mª Roca, no seria possible posar-li el nom de l’ Anastasi Codosal al circuit de cros? Què és necessari perquè es pugui fer?

A Mataró només es posen noms de persones a carrers o instal•lacions quan el personatge en qüestió ja ha traspassat. I volem que l’Anastasi visqui molts anys!!!!! (Ja ho saps, Jato, el dia que et moris tens possibilitats).

L’ Institut Municipal d’ Esports s’ ha implicat força els darrers anys en el manteniment del circuit. De tota manera, quan arriba el cros el G.A. Lluïsos ha de demanar a molts voluntaris del club un cop de mà perquè el circuit no està en condicions. Quan deixarà de succeir això?

No oblidem que aquest és un circuit obert, on a més a més s’hi fan altres actes de ciutat. Des d’Esports s’encarrega un manteniment cada cert temps (que a veure si el podem ampliar). De tota manera, abans de celebrar-hi el Cros sempre s’haurà de fer una actuació especial. I agraïm moltíssim la col•laboració dels Lluïsos.

Sota el teu mandat s’ ha creat la Comissió de Clubs de la ciutat. Amb quina finalitat es va fundar? De moment s’ estan acomplint les expectatives que hi teníeu?

L’objectiu que ens vam plantejar els clubs i l’Institut d’Esports era potenciar l’atletisme a la ciutat: això vol dir, incrementar el nombre de persones que fan atletisme, i de qualsevol edat; millorar el nivell esportiu; tenir millors instal•lacions, i fer que Mataró sigui una ciutat referent d’esdeveniments atlètics, tan federats com populars. I “l’instrument” que ha de coordinar la feina dels clubs i que ha de ser l' interlocutor amb l’IE és la Comissió de Clubs. Anem fent feina, però en queda molt per fer. Mataró ha de respirar atletisme!

La major part d’ atletes mataronins que assoleixen cert nivell marxen a clubs de fora de la ciutat. Creus que això té una solució a curt plaç?

L’excel•lència esportiva és un dels objectius del Pla de Millora. I els clubs hi treballen, és la seva raó de ser. Però crec que aquest és principalment un tema de diners. De poder fer que els millors no hagin de marxar a altres llocs on tinguin millors ofertes. Però no es podrà evitar mai que hi hagin millors ofertes. I respecte a Mataró crec que l’oferta que fan els clubs és la que poden i fins on la ciutat ( tota la ciutat) arriba.

Quin és el teu somni per acomplir com a President de l’ Institut Municipal d’ Esports? (a nivell personal).

Incrementar el nombre d’esportistes, expandir l’esport, millorar les instal•lacions i reforçar els clubs.

A nivell de tot l’ Institut Municipal d’ Esports, quins són els objectius a assolir pel que fa a l’ atletisme?

El que dèiem abans: incrementar el nombre de persones que fan atletisme, millorar el nivell esportiu, millorar les instal•lacions actuals i tenir-ne de noves, i fer que Mataró sigui una ciutat referent d’esdeveniments atlètics. I acompanyar als clubs a que puguin fer la seva feina i sigui un element clau per fer esport i fer ciutat.

Què creus que és el millor i el pitjor actualment del G.A. Lluïsos Mataró (si us plau, amb la mà al cor que acceptem crítiques).

El millor, com viviu el club i el ser de Lluïsos. El que s’està millorant. El pitjor, que heu de fer més fort el club.

Una porra: en quina posició es classificarà en José Ríos a la marató del Campionat d’ Europa que es celebrarà l’ any que ve a Barcelona?

Primer!

Què destacaries de les següents persones?

José Ríos: Un atleta total. És d’admirar un esportista com ell.

Jordi Pelegrí: “Al pan pan y al vino vino”. Les coses clares. Està bé. M’agraden les coses clares i directes.

Paco Martínez: Una de les ànimes del club. Una persona compromesa amb el club i l’atletisme.

Xavi Grau: Una altra persona que en sap un munt de tots els esports. I compromès també.

Juan Antonio Sabán: Una persona que també parla clar. “No se anda con rodeos”. I té molta intuició i coneix el pa que s’hi dona.

Alicia Romero (com a antecessora al càrrec): No només parlaré d’ella, sinó dels antecessors que han passat per esports: Terradas, Barón, Melero, Romero… tots hem treballat en la mateixa línia i el que estem fent ara és el resultat de molts anys de tirar pel mateix camí.

Salvador Grabulosa: És el director del IE, un gran professional, una persona que en sap molt de l’esport i un company lleial.

Què és el millor que t’ ha passat a la vida?
Ser pare.

Menjar preferit:
No soporto el peix. Per tant, mentre no sigui peix m’agrada tot.

Beguda preferida:
Aigua.

Actors i actrius favorits:
Joan Pera i Roger Pera. (Quina pregunta més absurda!!!).

Tens o has tingut algun ídol?
Idols no. Més aviat referents.

Pel.lícula preferida:
N’hi ha tantes!

Cantants favorits:
Cap en especial. No sóc “musiquero”. Però diguéssim que sóc més Llach que no pas Serrat.

Cançons preferides:
Osti... Cap...

Esportistes preferits:
Indurain.

Atletes d' èl.lit favorits:
Un referent de quan era petit: Sebastian Coe.

El Tour i Mataró ( resposta al PP)

2009-07-15T13:16:00.003+02:00

Llegeixo un article del senyor Adam Alonso en el capgros.com que em deixa del tot esparverat. En l’article s’afirma que el Tour no va passar per Mataró per una qüestió de diners: que l’Institut d’Esports no va “poder assumir el que l’empresa demanava”. Mani? Això és absolutament fals. Jo de l’articulista m’informaria una mica a fons abans d’afirmar certes coses, més que res per evitar fer el ridícul.

El Tour de França no va passar per Mataró perquè el traçat de l’etapa que va decidir l’organització era un altre. Així de fàcil. Els motius? En deuen ser varis, però segur que l’econòmic no: excepte Girona i Barcelona cap de les altres ciutats va pagar per veure-hi passar el Tour (ni Pineda, ni Arenys, ni Granollers...). De fet, els van comunicar que ho preparessin tot que el Tour arribaria. I per on passava l’etapa, l’organització va oferir als municipis posar una meta ambulant, pagant, això sí. I al Maresme qui ho va fer va ser Sant Pol, i no Arenys, com l’articulista afirma.

Aclarit això, la resta de l’article crec que és un cúmul de despropòsits... innocents? Ho dubto. La desinformació i la demagògia és una tàctica coneguda. I més per la dreta d’aquest país, oi?

Ara no cal fer un repàs dels projectes estratègics per la ciutat que tenim ben “agafats” (Tecnocampus, Corte Inglés, Museu Bassat....); ni cal recordar que la proposta d’ampliació del port del PP es carregava l’alguer; ni tampoc cal recordar que amb el projecte Mataró Marítim el PP es va afegir a un consens adoptat pels partits del govern i CiU en el passat mandat.

De fet suposo que la intenció de l’articulista era confondre més que no pas parlar d’esports. Llàstima, pensava que en volia parlar seriosament, a fons, amb coneixement de causa. I veig un altre cop (i ja en van dues en pocs dies) que no. Una llàstima.

Article publicat al www.capgros.com

Recolzament al Hockey

2009-06-05T00:58:00.002+02:00

Els presidents de la Federació Espanyola de Hockey, de la Federació Catalana, del Iluro Hoquei Club i de l’Institut d’Esports de l’Ajuntament de Mataró vam firmar el passat dimecres 3 de juny un protocol d’intencions per a recolzar el Hockey a Mataró i al Maresme.

Aquest protocol expressa una aposta estratègica pel Hockey.

Una aposta de les federacions per expandir el Hockey més enllà de l’eix Barcelona-Sant Cugat-Terrassa.

I és una aposta de la ciutat per a incrementar la pràctica del Hockey entre els nois i les noies de Mataró i ser referent a la resta del país, i poder gaudir de les oportunitats que se’n deriven: socials, esportives i també econòmiques ( ens ajuda a potenciar el turisme esportiu, sobretot amb la possibilitat de portar a Mataró equips del nord d’Europa).

Però a la vegada aquest protocol és el recolzament a un bon projecte esportiu del Iluro Hoquei Club.

Un projecte madurat amb els anys. Que no és flor d’estiu. Que ha passat i ha superat molts obstacles. Un projecte que ve de lluny i vol anar més lluny.

També és un projecte esportiu molt ben treballat i molt ben estructurat. Que té molt clar el què, el com, el quan i el quant. I a on vol estar en els propers anys. Que pretén incrementar el nombre de practicants de Hockey a la ciutat i a la comarca. Un projecte amb voluntat d’expansió, una aposta pel Hockey popular. Esport per tothom.

I és un projecte que té molt clara la importància social de les entitats. Que vol crear un club fort, referent, agitador, dinamitzador i col·laborador. Una entitat amb la que treballar colze a colze per l’esport i per la ciutat. Més societat civil i més forta. Més Mataró.

Recolzem aquest projecte perquè és seriós, es treballa amb rigor i mètode, té objectius concrets que compartim i no parla només de coses intangibles, que també s’han tenir però que no són les més importants (ja no val només dir que cal recolzar un esport perquè porta el nom de la ciutat arreu... està bé, però... hi ha alguna cosa més? Més concreta, més profitosa per a persones, per a noms i cognoms).

El recolzem perquè parla d’esport per tothom i també d’excel·lència esportiva, d’anar més lluny, de superar-se, de guanyar ( ui! paraula maleïda entre els "indomables del 68"...).

A més és un projecte que suma complicitats i recolzaments. Ens calen històries que sumin. I és un projecte que ni fa volar coloms ni ven duros a quatre pessetes. Aquests no ens interessen.

En aquesta línia i amb aquestes idees treballem amb altres esports de la ciutat. Per posar alguns exemples destacats, ho hem fet amb el futbol (el Pacte pel Futbol), amb l’atletisme ( com a resultat ara tenim un estadi nou i una comissió on els clubs treballen plegats per incrementar el nombre de practicants) i ho estem fent amb la vela: volem incrementar el nombre de practicants de vela i per això estem treballant una proposta del Club de Vela Mataró per a definir el què, el com, el quan i el quant. És a dir, les accions a fer amb el suport públic per aconseguir objectius comuns.

Seguim avançant en l’esport per tothom i ajudant als clubs a ser forts. Volem entitats amb bons fonaments, arrelades socialment a la ciutat, amb projectes esportius sòlids i amb les que treballar colze a colze. Més societat civil. Ara més que mai. No ho oblidem això.

( article publicat al CapGros.com, 5-6-2009)

Convenis 2009: Compromís amb l'esport de Mataró

2009-03-25T13:49:00.006+01:00

Ahir vam fer la signatura pública amb els presidents de les entitats esportives dels convenis per l'any 2009.

Són convenis del Pla de Millora Esportiva i el Pla d'Imatge Esportiva, 349.200 € que es distribuiran entre 31 clubs i entitats de la ciutat, per a 18 esports diferents. Aquestes subvencions beneficiaran a 3.800 esportistes.

Un acte que abans es feia en el despatx, amb cada un dels presidents i presidentes, però que degut a la importància de la relació de treball entre les entitats i l'Institut d'Esports que definixen aquests convenis, es va acordar, l'any 2007, que la signatura seria pública i amb totes les entitats que hi participen.

A l'inici de l'acte vaig aprofitar per expressar als assistents alguns aspectes que em semblaven importants:

Els convenis no s'escapen del context econòmic que estem visquent, pel que vaig deixar clar que enguany hem pogut mantenir els recursos del 2008 i sumar quatre nous esports als Plans de Millora, però que no sabem si l'any vinent podrem mantenir les mateixes aportacions.

Aquesta realitat ens fa ben evident un cop més que els projectes esportius han d'entendre que l'aportació municipal és una més, i no pot ser la única o la que ho ha de salvar tot.

Precisament, la realitat que estem vivint posar en valor la importància de les entitats i la importància de l'objecte d'aquesta relació de compromisos entre les entitats i l'IE: el projecte!

I és que volem projectes a llarg plaç; sostenibles econòmicament; arrelats socialment; amb forts fonaments socials i esportius; amb una gestió econòmica acurada; amb resultats esportius i formatius; amb una base ben ampla i que també tinguin utilitat social.

Aquests són el projectes que recolzem amb els diners públics, amb els diners de tots.

Perquè generant esport construim ciutat.

I ara més que mai ens interessa i necessitem aquesta dimensió de l'esport.

Enmig de la crisi és quan més hem de constuir ciutat entre tots.

És per tot això que els convenis d'enguany expressen més compromís i més fermesa per obtenir millors resultats esportius i socials.

Remodelació de l'Estadi d'Atletisme

2008-12-21T01:22:00.006+01:00

Avui hem inaugurat la primera fase del nou estadi: les noves pistes.

A continuació, us adjunto el meu discurs.

Bona tarda i benvinguts a l'estadi.

Avui inaugurem les noves pistes de l'estadi. Sens dubte una gran fita, però és un pas cap a una fita molt més important: la millora de l'atletisme a Mataró.

Els que creiem que l'esport és per a tothom també sabem que les virtuts i l'èpica de l'atletisme ha de ser per a tothom. Sense perdre de vista l'excelència, volem guanyar i ens agrada guanyar, també volem un atletisme popular, on tothom hi pugui participar, amb independència del seu talent i de la seva capacitat. mataró també ha de ser una ciutat d'atletes.

Per tot això vam tirar endevant el Pla de Millora de l'Atletisme. I per aconseguir-ho vam acordar amb els clubs tasques i deures, els continguts i els continents del Pla.

La Comissió de Clubs d'Atletisme de Mataró s'ha d'ocupar, amb el recolzament de l'Institut d'Esports, dels continguts: la promoció de l'atletisme, federat i escolar.

Junts, Comissió i IE, hem de definir un calendari anual d'esdeveniments esportius atlètics, federats i populars.

I l'Institut d'Esports i l'Ajuntament hem de d'ocupar-nos del continent: les instal·lacions.

Avui, doncs, fem un pas més d'aquest Pla. Un pas més per l'atletisme: inaugurem les noves pistes.

És la primera fase, la que prioritza el mé simportant per l'esport: la pista. després, més endevant, vindrà la segona fase: els serveis.

Aquest és un estadi que ja ara mateix ens ha de permetre donar un millor servei i tenir més usuaris. Ha de ser una fàbrica d'atletes. Una fàbrica d'esportistes.

Ara tenim unes pistes homologades com a Classe 1 per la Federació Espanyola. És un gran pas. Però tots sabem que no ens podem adormir i que cal garantir sempre el millor servei.

Us puc dir que l'IE està des del primer dia molt a sobre de l'estadi per donar-vos el millor servei. I així seguirà sent. És el nostre deure i la nostra raó de ser.

Ara bé, us demano la vostra col·laboració perquè no s'escapi res. Plegats tirarem endevant. Com sempre.

Avui us demanem que no pareu de córrer, i porteu-nos a tots més lluny, molt més lluny.

Moltes gràcies.

Pont amb crisi.

2008-12-06T01:09:00.004+01:00

Algunes suggerències pel cap de setmana.

Cine.

Bàsquet.

i la millor Mitja!!!! :)

Després del Congrés, a seguir treballant!

2008-11-30T20:45:00.006+01:00

El III Congrés del PSC Mataró ja s'ha acabat.

Hem fet debat durant tres setmanes, hem escoltat, hem parlat amb gent que no són precisament socialistes però sí que tenen clar la ciutat que volen, hem disfrutat sopant amb en Jáuregui i finalment els afilitats hem treballat i acordat una ponència que defineix el què volem pels propers quatre anys, i hem escollit les persones que ho han de tirar endevant.

Ara a fer feina. N'hi ha molta!

a www.laciutatquesaponva.com hi podreu llegir la ponència amb les nostres idees i les notes que hem anat traient de tot el procés.

i aquí sota la llista amb les persones responsables de tirar endevant tot això dia a dia:

President
Remigi Herrero Garcia

Vicepresidenta
Consol Prados Martínez

Primer Secretari
Ramon Bassas Segura

Sec. d’Organització, Fin. i A. Electoral
Montse López Figueroa

Secretari d’Acció Territorial
Carlos Fernández Báez

Sec. d’Acció Sectorial i Gent Gran
Francesc Melero Collado

Secretari d’Estudis
Jaume Puig Terradas

Secretària de la Dona
Glòria Figuerola Figuerola

Secretari de Ciutadania
Mohamed Belkaid Benomar

Secretària de Formació
Mª Carme Maltas Freixas

Secretari de Política Municipal
Joan A. Saban Carmona

Secretari de Comunicació
Ivan Pera i Itxart

Secretari de Dinamització
Xesco Gomar Martín

Secretària d’Acció Institucional
Glòria Battestini Farré

Secretària de Família
Marian Corrales Fernández

Secretari de Planificació i Anàlisi
Marc de San Pedro López

Secretària de Rel. Sindicals
Mª Àngels Ruiz Moreno

Secretari Adjunt a Organització
Fermí Manchado Zambudio

Sec. Acció a la Xarxa i repr. JSC
Javier Naya Gimeno

50 anys sota l'aigua

2008-11-29T00:36:00.004+01:00

Demà sopar de l'SPAS i el tret de sortida dels seus 50 anys.
Molta feina feta i molta més per endevant.
Mataró és, i volem que sigui encara més, un referent molt important per l'esport subaquàtic. Temps al temps.
Moltes felicitats pels 50 anys!

Una foto del passat, amb alguns dels que aleshores practicaven la pesca subaquàtica a Mataró. Entre ells, el meu avi ( l'avi Pera, el del fons de tot, fumant).

Els valors dels socialistes

2008-11-24T14:05:00.003+01:00

Hi ha qui, gent amb molt poca feina, això sí, s'entesta a fer creure que els socialistes som gent amoral, sense cap tipus de valors. Evidentment, a la vegada es presenten com els autèntics guardians de la moral ( i els guardians d'occident si cal...).

Així que avui parlarem de valors. Els valors dels socialistes.

Us adjunto part de la ponència política dels socialistes del Maresme (V Congrès del PSC del Maresme, l'octubre passat).

La nostra acció política al Maresme ha de destil•lar i alhora promoure i comunicar sense complexos els nostres valors. Valors que hem defensat històricament, que no ens són pas nous. Valors que marquen la nostra ètica i la nostra moral.

• El valor del treball i de l’esforç.
• l’esperit crític.
• La responsabilitat.
• El compromís vers als més febles.
• L’excel•lència.
• El canvi, la millora, la reforma, la superació.
• La llibertat, la igualtat i la fraternitat.
• La voluntat de servei als demés.

En marxa III Congrés PSC Mataró

2008-11-20T01:17:00.002+01:00

El model Mataró de futbol base

2008-11-15T14:40:00.003+01:00

Ahir vespre vam fer la XII Festa del Futbol Mataroní.

Hem deixat enrera aquells sopars que s'allargàven fins la matinada i hem buscat un nou format. Caldrà pulir-lo, bàsicament per fer-lo més xou, més espectacle, més àgil.

Cap problema.

Dit això, anem a ho destacat.

La presència dels premiats del CE Mataró i de la UD Cerdanyola: les aigues tornen al seu lloc. Ens alegrem i ho vaig agraïr especialment. Ens cal que en la Comissió hi hagin tots els clubs de la ciutat i en especial els que es dediquen al futbol base. La Comissió és amb qui tenim la interlocució amb el futbol de la ciutat per tot allò que ens és comú. Amb ningú més.

Ahir per primer cop vam premiar també als equips de futbol sala. Dos esports, futbol i futbol sala, que comparteixen federació tenien que estar junts en aquesta festa local. Dos esports amb molts i moltes practicants. El futbol sala també havia de sumar-se a la festa. I així ha estat.

I tercer tema: les coses en el món del futbol base han de canviar.

Cal donar un salt endevant.

El futbol ha de ser una experiència humana de qualitat. De primeríssima qualitat. Amb més motiu avui en dia "con la que está cayendo". Ha de ser una oportunitat de qualitat i una garantia pels nostres fills i filles.

Aquesta qualitat l’hem de buscar avançant en la gestió, en els valors, en la formació, en la convivència i en la competició.

Hem de fer una bona gestió del futbol. Una bona gestió pública però també una bona gestió de cada un dels projectes esportius i dels clubs. Una gestió que permeti projectes ben fonamentats, ben organitzats i amb futur.

El futbol també ha d’estar marcat per uns valors. Valors acordats entre tots però que hem de fer que s’apliquin dins i fora el terreny de joc de cada camp de la ciutat... i de fora de la ciutat. Esperit d’equip, respecte, civisme, joc net... un camp de futbol no és un camp de batalla. I tothom ho ha de tenir molt clar.

El futbol és una escola de formació d’esportistes i de persones. Necessitem i volem que ho sigui. És molt important el paper dels monitors i dels entrenadors en aquest aspecte. I cal que estiguin preparats per això. I no oblidem aquí la importància del paper dels pares i les mares. I la necessitats de complicitats entre clubs i pares i mares.

El futbol és una molt bona oportunitat per la convivència i per la cohesió. Per la normalitat. I la ciutat necessita la implicació de tots els clubs en aquest tema. els clubs fan un paper importantíssim però no s’ha de baixar la guàrdia i anar a més.

I el futbol base ha de ser competitiu. El futbol base de Mataró ha de ser el millor. Perquè quan juguem ho fem per guanyar, no venim a tocar la guitarra ni a fer papiroflexia!! La competició és bona, ens agrada, és humana i és real. I sabent competir també formem als nois i les noies pel món que els espera un cop surtin de casa. Allà fora no regalen res.

Per tot això crec que ara ens cal seure, ens cal obrir el meló sense por i amb molta ambició i reflexionar sobre el que hem estat fent durant els últims 20, 30 o 40 anys i desgranar el gra de la palla per encarar aquesta nova etapa.

El Pacte pel Futbol ens ha permès establir els fonaments i modernitzar les instal·lacions esportives arreu de la ciutat.

Ara cal fer un pas més. Ara toca parlar dels projectes esportius.

Ara cal que definir pel futbol un model de ciutat: establir principis i objectius que tots hem de compartir i que decidim aplicar, cada un a casa nostra.

Ara cal treballar per definir el model Mataró de futbol base.

Un debat de complicitats

2008-11-08T20:16:00.010+01:00

http://www.laciutatquesaponva.com/

Comença el procés de debats del III Congrés del PSC de Mataró ( 29 de novembre).

El congrés és el moment en que els afiliats socialistes de Mataró es troben per debatre les idees principals que han de marcar l´acció política pels propers quatre anys i per escollir les persones que hauran d´executar aquestes línies de treball i que hauran de representar a la resta dels afiliats en la direcció local.

Però volem que aquest debat sigui molt més obert, molt més participatiu. Un debat de complicitats amb la gent que fa la ciutat.

Per això hem "penjat" el debat a la xarxa, n'obrim la participació i farem uns quants actes previs a la celebració del Congrés:

Dijous 13 sopem amb Ramon Jaúregui.

Divendres 14 parlarem sobre els reptes socials a la ciutat.

Divendres 21 parlarem sobre els reptes econòmics de Mataró.

I el dissabte 29 farem el III Congrés del PSC de Mataró.

Per seguir i participar del debat:

Presentació de la Ponència Marc [Power Point]
Ponència Marc del Congrés. Document base per a les esmenes. [PDF]
Instruccions sobre com fer esmenes a la Ponència Marc [HTML]
Web del Congrés [HTML]
Fotos a Flickr [HTML]
Acte al Facebook [HTML]

Volem fer aquest Congrés des del carrer i no des del depatx.

I volem parlar de política, de Mataró i la seva gent. Del present i del futur.

T'hi apuntes?

Sí Obama!

2008-11-05T08:05:00.003+01:00

Sí Obama!

Guanya Obama i es clou una època.

Als neocon o els que ho intenten ( aquí uns exemples...) se'ls ha passat l'arròs ( que ara corren a pujar al carro dels guanyadors!).

Obama ha deixat clar el discurs i els objectius. La Política.

Ara, a fer polítiques i a contruir dia a dia el canvi, des de dalt i des de baix, des de la "trinxera", que és on toca estar.

Moments històrics i de canvis. I en volem ser protagonistes.

L’educació és una prioritat.

2008-09-02T15:49:00.001+02:00

Pels socialistes l’educació és una prioritat.

Ho és perquè l’educació ens permet oferir a tots els ciutadans i ciutadanes elements claus per la seva vida: formar-se com a persona; integrar-se al món en què vivim i dotar-nos de coneixements i habilitats per a poder fer camí en el món professional. L’educació ens permet poder afrontar amb garanties cada etapa de la nostra vida.

És per quest motiu que l’esforç que el govern de la ciutat està fent en educació és important i clau pels propers anys. Intervenint i millorant les condicions de totes les dimensions de l’educació en la ciutat: en les escoles bressols, en primària i en secundaria, en les escoles d’adults, en la formació universitària, en la formació permanent, l’educació especial, per exemple.

Estem construint i projectant nous equipaments escolars: el CEIP Montserrat Solà (a cal Collut), el CEIP Ma. Mercè Marçal (a Figuera Major) i el l’ Escola Bressol a Figuera Major (al costat del CEIP Ma Mercè Marçal), tots ells per estar enllestits per a l’inici del curs 2009. I estem projectant l'Escola Bressol "Els Bombers" (a Cerdanyola) i el CEIP Marta Mata (a Cirera), amb una previsió de finalitzar les obres d’aquests el febrer del 2011.

Estem potenciant l’educació universitària de qualitat a Mataró. El passat mes de juliol es va signar un conveni de cooperació entre l'Ajuntament i el Consell Comarcal per a la integració de l'Escola Universitària del Maresme i l'Escola Universitària Politècnica de Mataró a la Fundació TecnoCampusMataró. L’objectiu és que la ciutat tingui una bona oferta en formació universitària basada en coneixement i la generació de talent, i consolidar un únic model universitari al Maresme més competitiu i basat en l'emprenedoria, la internacionalització i la professionalització dels estudis.

Aquest esforç ara ja no el fem sols, ara la Generalitat s’implica en l’educació de la ciutat: el Conseller Maragall i l’Alcalde Joan Antoni Baron van signar a finals de juny un acord per compartir responsabilitats en disseny de l’educació i aconseguir un millor disseny educatiu dels municipis amb la participació dels ajuntament que són qui coneixen millor les necessitats educatives de les ciutats. Un acord que busca aconseguir la cohesió social, l’excel·lència i l’equitat.

Mataró, a més, és des del passat mes d’abril seu dels Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental del Departament d'Educació, un territori que engloba 234 centres educatius, on s’escolaritzen 114.123 alumnes i hi treballen 9.628 docents. Una aposta de la Generalitat per la feina ben feta des de la ciutat i pel lideratge de Mataró en els aspectes educatius.

L’educació és una prioritat i així s’està portant a terme en les accions que el govern de Joan Antoni Baron està tirant endavant.

Ivan Pera i Itxart
Regidor del Grup Municipal Socialista

Publicat a la revista "Més Mataró" edició de setembre 2008

Tot batejant en Nin

2008-05-14T00:34:00.009+02:00

Avui toca post personalíssim!

Ja em perdonereu...

Diumenge vam batejar en Nin, el nostre fill petit.

Al començament de la cerimonia, vaig aprofitar per explicar el perquè el batejàvem, deixant molt clar que aquesta és una opció tan vàlida com la de no fer-ho. Una decisió que els pares prenem o no amb tota la llibertat del món. Com ha de ser.

Us adjunto el petit argumentari que vaig exposar.

Molt bon dia.

Avui, en aquesta cerimònia, compartirem el bateig del nostre fill Nin.

Avui celebrem un acte important i rellevant, d’aquells que no passen desapercebuts. I ens agrada molt poder-lo compartir amb tots vosaltres.

Per què bategem en Nin?

Nosaltres tenim clar, que d’entrada volem donar als fills allò que creiem que val la pena. Volem incidir en la seva vida. No serem passius. No serem neutrals.

Batejant al nostre fill Nin, igual que vam fer amb en Max, el fem partícip d’una història i d’un projecte col·lectiu. De 2000 anys viscuts i d’una gran comunitat fraterna. És bo i necessari saber que el món no comença i acaba en un mateix.

Batejant el nostre fill el submergim deliberadament en un mar de dubtes. Aquest no és precisament un mar de certeses. I què? Que pregunti i que es pregunti. Que busqui. Que ho posi tot de cap per avall si cal. Que es rebel·li. Que descobreixi. Que discerneixi. Que decideixi i que assumeixi. Només així es farà home.

Batejant el nostre fill el posem a fer camí. Un camí que busca a l’Home en majúscules enmig de la condició humana- una condició petita i plena de límits-. Un camí que el portarà a descobrir qui és ell mateix i què és ho important i què ho relatiu en aquesta vida.

I volíem fer tot això aquí, a Sant Josep. Rodejats de la seva família (pares, germà, avis, tiets, cosins, familiars), dels seus padrins, Cristina i Cesc, i dels amics i amigues. Rodejats de la seva gent. Com no podia ser d’altre manera.

Us estem molt agraïts.

"Esport per tothom a Mataró"

2008-04-17T00:52:00.002+02:00

Article al butlletí municipal 'MesMataró' (abril 2008)

L´esport és una oportunitat i tothom ha de poder gaudir d´aquesta oportunitat i en les millors condicions. Aquesta és la premissa que marca el dia a dia de la política esportiva de la ciutat.

Els regidors socialistes tenim doncs un objectiu, esport per tothom. Una manera de treballar: buscar acords amb els clubs i recolzar la feina de les entitats i dels i les esportistes. I tenim unes prioritats ben clares: l´esport de base federat, l´esport escolar, l´esport de lleure, l´esport per a la gent gran, l´esport adaptat a qualsevol grau de capacitat i les instal·lacions esportives. Estem parlant de programes i d´instal·lacions.

Les instal·lacions són la pedra angular del mandat. I el compromís del govern és posar al dia les existents amb les plans de millora i crear-ne les noves necessàries. Per això hem augmentat els recursos destinats a les inversions en instal·lacions esportives. I les actuacions previstes pel 2008 en són un molt bon exemple: la remodelació de l´estadi d´atletisme (que, com ha dit l´Alcalde Joan Antoni Baron -www.baron.cat- “ha de permetre competicions d´àmbit internacional”).; el nou pavelló del carrer Euskadi, el nou camp de futbol7 de Cirera; la gespa al camp de Rocafonda, el nou camp d´hoquei herba, i la nova pista polisportiva de La Llàntia.

L´esport per tothom és l´esport democràtic i popular. On només calen les ganes per a fer esport i tenir les possibilitats per a practicar. I la feina de l´Ajuntament és incentivar les ganes i garantir les possibilitats.

Perquè la ciutat ha de ser espai d´oportunitats i de qualitat de vida. I per tant, un espai per a l´esport.

L'Esport a Mataró, el relat dels propers anys.

2008-04-10T10:27:00.002+02:00

(discurs Nit de l´Esport)

El 2007 no hem parat.

Vam començar l´any en banyador a la platja i el vam acabar en bicicleta fent ciclocross. Entre una cosa i l´altre uns 28 actes esportius de relleu a la ciutat: 1 prova mundial, tornetjos internacionals, 13 campionats de Catalunya i 3 campionats d´Espanya. Jocs escolars, Santes Esportives...

No hem parat perquè a Mataró tots creiem en l´esport.

No descobreixo res nou si afirmo que l´esport és una oportunitat.

Ho és perquè ens permet estar més sans i tenir millor qualitat de vida; ho és perquè permet conviure sota un mateix sostre a persones ben diferents; ho és perquè ens aporta valors que sumen i no pas que resten; ho és perquè educa als nostres fills i filles; ho és perquè ens permet competir i guanyar; ho és perquè porta el nom de Mataró més enllà de la riera d´Argentona i les 5 Sènies; i ho és perquè ens diverteix fer esport. Així de simple. I també cal potenciar allò que ens ho fa passar bé.

L´esport és doncs una oportunitat i tothom n´ha de poder gaudir en igualtat de condicions.

Aquest ha de ser el nostre objectiu per aquest mandat.

I per això us proposo:

Que treballem per potenciar l´esport federat i de forma prioritària la base; que treballem per enfortir l´esport escolar, que és allà on s´adopten hàbits i s´aprèn a conviure; que treballem per oferir espais als que fan esport en les seves hores de lleure; per convertir l´esport en una medicina i fer que l´esport es practiqui sense importar l´edat o la condició física o psíquica.

Que treballem perquè l´esport es practiqui en les millors instal·lacions possibles. El nostre compromís és posar al dia les existents amb plans de millora i fer-ne de noves: en aquests moments ja n´hi ha en marxa.

Que treballem amb els instruments adequats. Ahir el Ple Municipal va aprovar inicialment la modificació d´estatuts que han de portar al PME ha ser el nou Institut d´Esports. Què estem proposant? Adequar el PME a la realitat esportiva actual de la ciutat perquè ens segueixi sent tant útil com ha estat fins ara. Posar-lo al dia.

Que aquesta feina la puguem fer colze a colze. Tots els que hi estem implicats. Patronat, clubs, entitats i associacions esportives escolars. Buscar acords i concertar polítiques. Sumar per aconseguir el que tots volem.

Acompanyant-vos a desenvolupar el vostre projecte esportiu perquè no és un projecte privat, és un projecte públic que beneficia a la comunitat.

I us proposo fer que Mataró sigui destí final de campionats i esdeveniments esportius importants. Que ens permeti promocionar un esport, els clubs i els esportistes i promocionar també la mateixa ciutat.

Tenim molt feina per endavant. Espero comptar amb tots vosaltres.

Ja ho veieu, Mataró té un projecte per l´esport. I l´esport mataroní té un projecte per la ciutat. Perquè Mataró ha de ser una ciutat d´oportunitats, de qualitat de vida i de garanties. I la gent de l´esport d´això en sabeu un munt.

Estic a la vostra disposició.

Tots a la piscina!

2007-11-14T00:17:00.000+01:00

Dijous pel matí es celebren a Mataró les XXVIII Jornades Escolars de Natació ACELL – Special Olympics.

És, com a mínim, el tercer cop que es celebren a Mataró. I és que tenim una prioritat molt clara: l’esport x tothom, l’esport democràtic i popular.

Cal tenir clar ( i qui no ho tingui que hi vagi pensant...) que l’esport té varies dimensions totes igual d’importants: és salut i benestar, és diversió, és cohesió, és competició, és civisme, és integració, és educació i és normalitat. L’esport és, per tan, una oportunitat. Una oportunitat a la que tots i totes hi tenim dret i en igualtat de condicions.

Les Jornades Escolars de Natació són una d’aquestes accions que ens permeten oferir normalitat i oportunitats. Un pas més per trencar una tendència natural i històrica a classificar i separar entre uns i altres. Entre capacitats i discapacitats. Entre els que poden viure amb normalitat i els que no. L’esport és una oportunitat per a tothom igual, i cal treballar per a definir un esport per a cada persona, per a cada grau de capacitació ( o és que ens pensem que sempre serem igual d’àgils que ara?...).

Aquesta línia de treball és una de les prioritats de Mataró. Posem a disposició de les entitats les instal·lacions municipals, acollim esdeveniments, i, tal i com tenim previst fer durant l’any vinent, promourem la creació de clubs esportius per a discapacitats, la manera de possibilitar que el projecte esportiu avanci dia a dia cap als seus objectius esportius i socials.

Aquesta és l’opció de Mataró i tants d’altres. Una opció per a la qualitat de vida; una opció per a la normalitat a la que tots hi tenim dret, i una opció de radicalitat democràtica.

Dijous, tots a la piscina!

El Pacte pel Futbol: les prioritats.

2007-10-27T02:20:00.000+02:00

Discurs de la Festa del Futbol 2007 ( 26-X-2007)

Molt bona nit a tothom.

Senyor alcalde, senyors regidors i regidores, president de la federació catalana de futbol, president de la comissió de club, presidents dels clubs de Mataró, jugadors i jugadores,amics i amigues.

D’entrada felicitar a tots els que aquesta nit rebran un premi. És el resultat del treball ben fet: un treball constant, pacient i ben dirigit.

I després fer uns quants agraïments: als clubs i als seus tècnics per la feina feta. Una feina esportiva i també social. Gairebé familiar. I dit això, agrair també als pares i mares que recolzen i estan darrera perquè els seus fills i filles facin futbol. L’esport i el futbol és una experiència positiva i com a pares ens cal oferir als nostres fills experiències positives ( les altres venen soles...). Agrair també a la Federació Catalana de Futbol el seu recolzament i complicitat amb el futbol de Mataró.

I per últim, però no els darrers, agrair la tasca dels àrbitres. Ho dic perquè cal donar importància a una feina que de tan suposada a vegades no la tenim prou present. I és que sense els àrbitres que fan complir les normes no hi ha joc, hi ha una olla de grills, és a dir, res, i si no hi ha joc amb les seves normes, no cal que parlem ni d’esport ni de formació. Els nostres agraïments per a tots ells doncs.

Fa dos anys l’alcalde anunciava la voluntat de treballar per un pacte amb la gent del futbol que establís les línies de futur per on ens havíem de moure. L’any passat signàvem el pacte just abans de començar aquest acte. Aquest any, el pacte ja està en marxa i avança amb pas ferm i ha de seguir avançant i millorant coses.

Però perquè hem fet un pacte?

Doncs per a treballar conjuntament clubs i ajuntament per millorar el futbol i en concret el futbol base a Mataró.

Per què cal millorar el futbol base a la ciutat?

· Perquè cal fer un pas endavant si no ens volem quedar enrere en relació de les altres ciutats de la comarca i de Catalunya. Volem ser punta de llança. Volem liderar el futbol base a la comarca, que vinguin a jugar aquí, i ser referent a Catalunya.

· Perquè com que tenim molt clar que l’esport és clau en el desenvolupament dels nois i les noies volem més esportistes. I que qui vulgui practicar futbol ho pugui fer. En igualtat de condicions. Sigui noi o noia. Volem un futbol popular i democràtic. Volem esport x tothom. Volem més nois i noies fent futbol. Volem una base ample.

· Perquè cal millorar la qualitat. Una formació esportiva de qualitat que ens permeti ser competitius esportivament. I que els clubs de la ciutat puguin aprofitar-se d’aquesta qualitat. És el nostre capital humà, un valor pel futur de l’esport de la ciutat. I això vol dir més formació pels formadors ( monitors i entrenadors). Volem una bona base.

· Perquè més enllà de la dimensió competitiva de l’esport i del futbol, també ha de ser un espai de convivència, un espai de valors, un espai d’integració, un espai d’educació, un espai d’esforç i sacrifici i un espai de civisme. I com a ciutat ens calen tenir “llocs” on passi tot això. És fonamental per a fer cada dia la ciutat que volem ser. I aquí els clubs sou protagonistes absoluts. Esteu en la “trinxera” fent una tasca estratègica i cal que us recolzem.

· Cal millorar el futbol base perquè també ens cal ensenyar a fora tot el que fem aquí. Allò que diem sempre: promocionar el futbol, promocionar als clubs i als jugadors i jugadores i promocionar Mataró. I aquí hi ha la importància del Torneig Internacional.

· I perquè, el més important, ens cal tenir les instal·lacions adequades per a fer aquesta feina. Les instal·lacions són la clau per a crear les condicions necessàries per a fer el “despegue” que volem pel futbol de Mataró. Per tan: millorar les instal·lacions existents, tenir nous camps de futbol i fer la “revolució verda” ( gespa artificial ).

Tot això és el que es diu en el Pacte i ho concretem posant-nos deures entre els que ho hem signat: "tu fas això i nosaltres fem allò altre".

El PME i l’Ajuntament posem els recursos per a la futbol base, el femení ( que cal donar més impuls) i la formació, i ens ocupem de les instal·lacions ( estem parlant de milions d’euros). I vosaltres us comprometeu a treballar en aquesta línia i a gestionar els esdeveniments acordats.

Aquestes són doncs les prioritats per a la millora del futbol a la ciutat, allà on ens anem a gastar la part important dels recursos ( és a dir, els "quartos").

Més enllà d’aquestes prioritats estem disposats a ajudar als clubs de la ciutat en tot allò que puguem. Buscant solucions als vostres problemes. Com hem fet sempre. Repeteixo, com hem fet sempre. El PME està al vostre servei, al servei de tots els clubs. Però tenint clar quines són a dia d’avui les prioritats establertes, les raons i el marc de referència.

I és que per a poder fer una piràmide molt alta ( que ja ens agrada, ja en som d’ambiciosos) aquesta cal que tingui una base ample i forta. Quan més lluny vulguem anar més sòlida ha de ser la base i l’estructura. Ho contrari es fer volar coloms. I tenim molt clar que avui aquest és el nostre objectiu i que per tan els recursos públics, els de tots nosaltres, prioritàriament han de servir per a fer bases sòlides i en benefici de tothom. Les piràmides es fan des de baix.

Res més. Felicitats a tots els premiats i premiades i recalcar els agraïments a tots el que feu possible el futbol a Mataró.

Discurs de la festa del Futbol 2007. Ja aviso que l'any vinent serà un altre format i un altre lloc. Tot té el seu principi i el seu final, i ara cal una nova història. En parlarem!

Escoltar el silenci

2007-10-22T21:36:00.000+02:00

“Escoltar el silenci? Si no se sent res!” Ja sé que pot semblar paradigmàtic, però no hi ha res com escoltar el silenci. De fet, quan podem gaudir del silenci, podem sentir tot allò que el soroll no ens deixa sentir. I un cop posats a sentir, llavors estem disposats a escoltar. Escoltem doncs el silenci.

Vivim en l’època del soroll. El soroll és a tot arreu. El soroll és ben nihilista, perquè no? El soroll és una gran estratègia de màrqueting: “tu crida l’atenció, fes que mirin i quan els tens a tiro, zas! Vens la moto”. Hi ho apuntes en la llibreta com si fos un dogma, sense “rechistar” que si ho diuen els experts...

Escoltar el silenci és, sempre ho he cregut, una de les accions més transgressores en l’actualitat. Sí, som transgressors quan enmig de la plaça Santa Anna de Mataró i en hora punta ( 24 de desembre a les 7 de la tarda) ens disposem a restar en silenci per escoltar que és el Nadal. Per no perdre de vista què estem celebrant enmig del bombardeig de soroll i atrafegats i encisats amb infinitats de missatges. I al “tanto”, no renunciem a res ( també comprem regals pels familiars i ho celebrem com fem tots), però sí demanem i, sobretot, conquerim 10 minuts de silenci enmig de Mataró en ple 24 de desembre. Ens encanta cridar l’atenció escoltant el silenci.

Crec que escoltar el silenci és una necessitat i una oportunitat per a una millora de la qualitat de vida. Així una ciutat també ha de poder oferir espais concrets ( públics i privats) on escoltar el silenci: ha de ser un servei públic més. I en tenim: els parcs, els claustres, els temples, els racons amagats, els espais naturals... Ara ens cal agafar l’hàbit personal de donar protagonisme al silenci i a l’exercici d’escoltar-lo.

Escoltar el silenci per tenir criteri. Criteri per decidir. Decidir per ser lliures. Escoltar el silenci ens fa més lliures.

Article per a la revista Valors (Novembre 2007)

Nen o nena?

2007-10-03T20:06:00.000+02:00

No tinc per costum parlar en aquest espai de coses personals. Ni costum ni intenció. Però avui farem una excepció. Un dia és un dia!

Se sap que la meva dona està embarassada (ella ho està, no els dos, només ella... per favor!) i se sap que en aquest embaràs hi tinc molt a veure ( vaja, segur, segur! de fet, en l’altre també). Així que un cop superades les primeres fases ja hem arribat a aquell estadi d’encarar l’enigma de si serà nen o nena.

Què voleu que us digui. Per començar, el que realment importa, és que tot vagi bé. I per continuar, la preferència pel sexe. De totes maneres, el sexe és d’entrada una qüestió natural i més endavant una decisió personal si es vol ( una decisió a contracorrent però lliure).

A casa aquest tema de si serà nen o nena està com molt clar. En la meva família domina d’una manera aclaparadora el sexe masculí ( 7 homes i una dona, una santa!). En la família de la meva dona estan “fifty-fifty”. I el nostre primer fill és nen. Si ho agafes tot plegat es pot observar que les possibilitats de que sigui nen són mooooolt altes.

M’agradaria molt que fos un nen. Podria dir allò de que el posarem a treballar aviat ( mà d’obra, mà d’obra!), de que podrem jugar al futbol ( com si les noies no) i de que garanteix de cara al futur la continuïtat del cognom i, més important, del clan (ens encanta ser un clan, i a qui no li agradi que s’ho agafi bé). Però és que és molt més que això. Com ja em passa amb el meu fill gran, mirar el món des del mateix punt de partida és tota una experiència a compartir!

I si fos nena? M’agradaria molt que fos una nena. Ai, ai, ai... Ens cau la baba només pensar-ho. Us imagineu una nena enmig d’aquest patí carregat d’hormones masculines? Seria la més cuidada, la més mimada, la reina vaja. També, cal anunciar-ho ja per a possibles pretendents, seria una nena blindada ( a veure qui és el guapo que s’hi acosta!). Però sempre he cregut –ja em perdonareu- que una nena portaria un toc de sinceritat ( en un clan on ens costa expressar els sentiments més íntims) , d’amabilitat ( on el tracte a vegades es basa en veure qui és més “macho”) i de dolçor ( on hi ha més clatellots que petons). Tot això en una casa on les nenes entren i fugen ( duren poc, molt poc... menys la meva dona, una espècie de Jane Powell a “Siete novias para siete hermanos”).

M’agradaria molt que fos un nen i m’agradaria molt que fos una nena. Això sí, sé que, nen o nena, serà un de sol ( no, ho dic perquè ma mare l’última vegada, li van sortir dos de cop, sense avisar... i nens). Sigui el que sigui, un repte per convertir aquell nen o nena en un home o en una dona lliure i responsable. I per a mi i la meva dona és una oportunitat més per a estimar i per donar. Sigui com sigui, una gran sort.

P.S. per cert, ja ho sabem, serà...NEN!!!
no hi ha manera... ;)

Gespa!! :)

2007-09-11T21:06:00.000+02:00

Dissabte tarda inauguràvem la gespa artificial al camp municipal de Can Xalant.

Una antiga demanda del club i una nova oportunitat pel futbol a Mataró. A tot Mataró. Tal i com s’estableix en el Pacte pel Futbol.

Un Pacte obert a qui ho vulgui i al servei de tots que posa les condicions per a la millora del futbol base a la ciutat ( les condicions prèvies per a l’enlairament, com deia el professor Rostow).

I aquesta millora significa millors instal·lacions ( gespa!) i nous programes que aportin més qualitat al futbol base (millor formació a monitors i entrenadors, més suport als clubs i al futbol femení i promoció esportiva i de ciutat).

Un pacte que serveix per a donar respostes concretes a les necessitats dels i les futbolistes. Un pacte amb objectius i amb recursos per a executar-lo ( hi ha qui deia que fèiem volar coloms...).

La inauguració de la gespa de Can Xalant és una actuació sonada, però voldria recordar que no és la primera acció del pacte en l’any 2007: ja s’han fet cursos de formació per a monitors i s’ha celebrat el 1er Torneig Internacional Ciutat de Mataró. Necessitats i respostes. Resultat concrets.

Ara, a seguir fent feina. A pel següent compromís.